Miki Núñez: “Si la fama em trastoca, els meus amics tenen l’encàrrec de dir-m’ho“
Tot i que la carrera professional de Miki Núñez ha fet un salt a través d’èxits com Celébrate, Me vale i Escriurem, això no l’ha allunyat dels seus amics i companys d’escenari des de la infància. La seva banda actual és la mateixa amb què fa uns estius recorria més d’una cinquantena de pobles i ciutats de Catalunya versionant cançons amb el grup Dalton Bang. “Som una família. L’Albert, el guitarrista del grup, és el meu millor amic des que vaig néixer; el seu germà és el pianista; el saxofonista està amb nosaltres des dels 14 anys; el bateria és el millor amic del pianista... Som una pinya”, explica Núñez. “Segons el meu psicòleg, les persones tenim un màxim de cinc millors amics a la vida i un d’ells és l’Albert. Fa poc s’hi ha afegit el Joan Garrido, el meu company d’ Operación Triunfo, i també hi ha el Sergi, que no toca a la banda però és com si ho fes, perquè ve amb nosaltres a tot arreu”.
El que més valora dels seus amics el Miki és el fet que no l’hagin deixat caure. “Soc una persona molt optimista i molt feliç, però tinc els meus dies fotuts i entenen perfectament que algun dia pugui estar malament. I encara que soni molt tòpic, hi són passi el que passi. Entenen perfectament que jo ara tinc una vida una mica boja i que, per més que passem dies sense xerrar o que no ens veiem, quan ens tornem a veure és com si no hagués passat el temps. I això és molt maco”. El Miki explica que quan va sortir de l’acadèmia d’ OT els va encomanar una missió. “Els meus amics tenen l’encàrrec que si a la mínima això de la fama em trastoca una mica, m’ho han de dir i fotre’m una bona hòstia”. ¿I ho han hagut de fer? “No, de moment no”, assegura rient.
Un any i mig després de sortir de l’acadèmia d’ Operación Triunfo i de participar en el Festival d’Eurovisió, al cantant i a la seva banda els esperava el tram final de la gira de presentació del seu disc, Amuza, amb una cinquantena de concerts arreu de l’Estat. “No deixaven de sortir bolosper tot arreu i ens feia molta il·lusió. Després dels prejudicis que molta gent té amb OT i amb Eurovisió, creia que potser pensarien que no mereixia participar en un festival”, afirma. “Però al final va ser el coronavirus el que ens va dir: «Aquest no és el vostre estiu. Espereu-vos una miqueta»”. Però igual que passa amb les seves cançons -amb un característic to optimista-, el cantant troba un costat positiu a aquesta situació: “Tot s’està movent a l’any que ve i d’aquesta manera seguirem estant al panorama musical. Així el nostre estiu seran dos: aquest i el del 2021. Aquests mesos farem una cosa més petita, en un format més reduït per mantenir les distàncies, i tindrem temps d’entrar a l’estudi a gravar per tenir nou disc a l’hivern”.
