Per què els actors dels Globus d'Or portaven un llaç groc a la solapa?
L'actor de 'Succession' Smith Cameron va ser un dels convidats a la gala que van dur aquest símbol, també vinculat als presos polítics catalans
BarcelonaUn petit punt groc al pit dret es va deixar veure entre alguns dels assistents dels Globus d'Or. Si s'hi prestava més atenció el petit símbol resultava a ser un llaç groc. Actors com J. Smith-Cameron, de Succession;John Ortiz, d'American Fiction, i el president de Paramount Pictures i Nickelodeon, Brian Robbins, i la seva dona, Tracy Robbins, es van fotografiar a la catifa vermella amb el símbol que a Catalunya es vincula a la llibertat dels presos polítics exiliats. Però res més lluny d'això. El motiu pel qual alguns dels convidats duien aquest pin té una altra motivació social ben diferent.
En aquesta ocasió l'emblema reivindicatiu representava el suport als ostatges israelians segrestats per Hamàs des de l'inici de la guerra, el 7 d'octubre. Si bé gran part dels 130 ostatges capturats per l'organització Palestina són de nacionalitat israeliana, se sospita que tot i els nombrosos alliberaments encara ara hi ha persones de diferents països. El símbol va ser difós des de Bring Them Home, una associació que treballa per donar suport social i de recursos a aquelles persones israelianes que s'han desplaçat per la guerra. La presidenta de l'associació és Ashlee Margolis, fundadora de l'agència amb seu a Beverly Hills The A List, que es dedica a gestionar campanyes d'empreses com Armani Exchange, Veuve Clicquot i Swarovski, entre d'altres.
Així i tot, el portaveu dels Globus d'Or ha volgut aclarir que l'organització no és responsable d'aquesta acció coordinada. Però aquesta no és la primera reivindicació que es fa amb pins en forma de llacet a la catifa vermella. L'any passat –el primer any després de la pandèmia que es feia la gala de forma presencial– alguns actors van dur llaços de color blau per visibilitzar la guerra d'Ucraïna. De fet, el símbol del llaç per mostrar el desig perquè aquelles persones que estan forçades a viure fora dels seus països puguin tornar a casa es remunta a l'any 1979, quan 52 ciutadans americans van ser capturats a Teheran durant 444 dies.