La justícia dels EUA demana al príncep Andreu que declari en el cas Epstein

LondresEl departament de Justícia dels Estats Units ha demanat formalment al ministeri de l'Interior britànic que el príncep Andreu, el segon fill de la reina d'Anglaterra, declari com a testimoni en la investigació que s'està duent a terme sobre les activitats delictives contra dones, incloent-hi menors, del magnat Jeffrey Epstein, mort l'agost del 2019 mentre esperava un judici per tràfic sexual de menors.

A diferència d'aquesta petició legal, de fa un mes però feta pública aquest dilluns, fins ara la demanda perquè Andreu col·laborés amb l'FBI l'havien exigit només les defenses de les víctimes d'Epstein. Però, tot i els vincles evidents d'amistat amb Epstein al llarg de dues dècades, el príncep no havia fet cap moviment que indiqués que donaria suport a la investigació o que hi participaria com a testimoni. Tant és així, que el fiscal del districte del sud de Nova York que porta el cas, Geoffrey Berman, va advertir al gener que Andreu estava "bloquejant-la", i que no havia cooperat. Dos mesos després, Berman va assegurar que Andreu havia "tancat la porta" a qualsevol col·laboració voluntària.

Aquest dilluns a primera hora de la tarda, però, en un comunicat oficial, el príncep Andreu ha assegurat que abans que es produís la petició de les autoritats judicials nord-americanes, ja havia ofert ajuda tres vegades en la investigació. Una versió que contrasta enormement amb el que ha afirmat fins ara el fiscal Berman.

En qualsevol cas, el més probable és que arran de la nova intervenció del departament de Justícia dels Estats Units, finalment Andreu es veurà forçat a oferir el seu testimoni. Washington ha presentat el que s'anomena una sol·licitud d'assistència mútua (MLA, en les sigles en anglès) al ministeri de l'Interior britànic. Aquest procediment té dues vies. La primera, normalment utilitzada per a testimonis de crims, seria la petició que el duc de York assistís voluntàriament a una entrevista amb els representants legals nord-americans per fer una declaració per escrit i signada sobre el cas. Aquest mètode no implica sotmetre's a jurament.

La segona opció és una ruta potencialment més explosiva, ja que si Andreu es nega a respondre per escrit a les autoritats nord-americanes, el podrien convocar legalment al Tribunal de Magistrats de Westminster per aportar proves orals o escrites del seu coneixement de les activitats del magnat i pedòfil convicte, en aquest cas sota jurament. Si encara es negués a fer-ho, el duc podria veure's obligat a assistir-hi finalment en persona mitjançant una citació legal del tribunal. En aquest cas, els advocats del departament de Justícia dels Estats Units el podrien interrogar directament. A diferència que la reina d'Anglaterra, Andreu no té cap mena d'immunitat. El príncep, però, sempre tindria el dret d'acollir-se a la cinquena esmena de la Constitució dels Estats Units, que li permetria guardar silenci per evitar una possible autoincriminació.

La implicació del príncep en les tèrboles pràctiques d'Epstein va fer un gir de 180 graus quan per primer cop el 2015 van sortir a la llum les acusacions d'una dona nord-americana, Virginia Giuffre, que va assegurar que Epstein i la seva sòcia britànica, Ghislaine Maxwell, la van coaccionar per mantenir relacions sexuals amb Andreu l'any 2001 i 2002, quan ella tenia 17 anys.

Segons el seu testimoni, va mantenir relacions íntimes amb el fill de la sobirana tres vegades, una de les quals a Londres, on Epstein la va portar en un vol privat. Però Andreu sempre ho ha negat, i per intentar acabar amb l'escàndol i descartar qualsevol implicació o coneixement dels delictes, va oferir una entrevista amb la BBC que va acabar sent catastròfica i va forçar la retirada de les seves obligacions reials. Al contrari del que esperava el príncep, més que exculpar-lo les seves declaracions van indignar la societat i els mitjans de comunicació britànics per la falta d'empatia amb les víctimes dels abusos del magnat.