Els 5 vestits més comentats de la setmana

BarcelonaEra la setmana de la gala del Met i estava escrit que els vestits ocupessin tot el nostre feed a les xarxes socials durant dies i dies. Però el que no esperàvem és que més enllà de les ja mítiques escales del museu novaiorquès hi hagués algun esdeveniment que pogués sumar teca al sempre interessant món de l'estètica personal en actes públics, que és el que volem dir quan diem "vestits". La setmana no ha parat de proveir-nos de vestits altament comentables. Com resistir-s'hi?

De la gala benèfica, que mai agrairem prou a Anna Wintour que s'inventés per finançar el Costume Institute del Met, al qual ella va canviar el nom fa poc per posar-li directament Anna Wintour Costume Center, destaca un vestit molt per sobre de la resta. I no és per qui el portava, que m'atreu com a personatge però no especialment a nivell estètic. Estic parlant de Rosalía, a qui després de la defunció social de la infanta Cristina ja li podem donar el títol de la nostra, que està completament vacant en el món celebritesc català d'extramurs.

És difícil explicar el vestit que duia Rosalía, però, en suma, podem dir que era com el seu darrer disc, Motomami, que va farcit de coses que no tenen cap relació entre si però que amb la seva gràcia comprem cegament perquè ella és capaç d'amalgamar tot l'imaginable. I és que Rosalía ha iniciat una nova era de l'eclecticisme que jo solc definir com a retrofuturista camp orientalitzada. El Givenchy que li va fer al seu gust i mida el seu amic Michael Williams, el director creatiu de la firma francesa, incloïa cotilla, pedreria, metalls, obertures, transparències, brocat, plomes i un escot molt particularment vinculat a les mànigues. Era un candidat absolut a convertir-se en un fracàs. De fet, si no hagués estat ella qui el duia i hagués estat qualsevol altra celeb amb una presència escènica menys poderosa, hauria pogut ser un complet ridícul, perquè el vestit l'hauria devorat. El seu recollit a les portes del pantojisme més primigeni i les ulleres completament avant-garde que duia van ser els tocs que li van augurar el 10 sobre 10.

Per cert, he llegit arreu que la inspiració de les ulleres era Martirio, però sento discrepar. La cantant de Sevillanas de los bloques sempre portava les ulleres en coherència amb la resta del look i no en contraposició, que és el que feia Rosalía aquella nit. La referència absoluta era la Niña de la Puebla, molt menys coneguda pel mainstream però una gran cantant a reivindicar. Era i és altament reconeguda com a cantaora per com de bé tocava tots els palos del flamenc i també la cobla andalusa. No es perdin la puresa d'En los pueblos de mi Andalucía. A Spotify n'hi ha una versió.

També és molt destacable la posada en escena d'enguany de Kim Kardashian al Met. La seva estratègia per enlluernar en aquesta edició va ser posar-se el vestit que Marilyn Monroe es va posar per cantar-li el Happy birthday a Kennedy l'any 1962. El vestit, un naked dress de manual, és propietat del Ripley's Museum, que va pagar per ell 4,8 milions de dòlars. La institució li va deixar la creació perquè sabien que els faria una bona publicitat, però potser no van tenir en compte que hi havia coses insalvables com, per exemple, les mides. Per poder-se'l enfundar, Kardashian va haver de perdre set quilos. Però llavors hi va haver un altre problema, que és que va perdre els quilos de tot arreu menys del cul, que seguia sense entrar al vestit. Potser algun dia algú dirà que li va passar perquè es va construir el derrière amb infiltracions igual com molts fan amb els pòmuls...

En qualsevol cas, Kardashian va pujar les escales amb la cremallera que li havia de deixar el cul a cobert oberta i va utilitzar la boa blanca que Marilyn va dur amb aquell vestit –no se sap si és la mateixa...– per tapar la faixa que li van posar per tapar aquella obertura tan poc estètica, cosa que TMZ ha documentat molt bé. Mitjans oficialistes de Kardashian han publicat que per a la festa posterior en tenia un d'igual preparat perquè l'original no pot córrer el risc de fer-se malbé i se l'havia de treure. Hi ha algú que pensa que potser aquell vestit de la festa és el que es va posar realment des d'un primer moment, perquè en alguns vídeos que han triomfat a TikTok aquests dies es veu que l'original duia un tall posterior a la faldilla que al de Kardashian pujant les escales no se li va veure... Iker Jiménez, ajuda!

Amb segell andalús com Rosalía però a tocar del Guadalquivir i no del Hudson, van fer un bon xou fashion aquesta setmana també Inés Arrimadas i Begoña Villacís, que no es van voler perdre la fira d'abril sevillana. Era evident que la líder de Ciutadans era l'amfitriona, ja que és andalusa. No obstant, la vicealcaldessa de Madrid li va robar bastanta pantalla perquè va cometre un encert amb el seu traje de gitana, que va ser buscar-se'l rosa i blanc, que sobre la seva pell morena a un nivell julioiglesià quedava meravellós. He dit un encert? Perdó, volia dir un error, perquè quan l'encertes més que la jefa, no es pot considerar encert. Tret que pensis que per al que li queda de jefa teva ja és tot igual... Arrimadas va fer bona gala dels seus dots per al ball flamenc. Tan satisfeta n'estava que fins i tot en va compartir un vídeo. En realitat jo crec que la gràcia no era tanta, però com que va ballar amb Carlos Herrera, que ho feia tan malament, per comparació semblava automàticament Carmen Amaya.

L'últim xou fashion de la setmana ens el va proveir la reina Letícia, que es va posar un vestit color block vertical blanc i negre per lliurar a Mèrida els premis que porten el nom de la consort. Una de les premiades, Inmaculada Vivas, va posar-se el mateix vestit que la monarca, que havia trobat el seu disseny per a l'ocasió a la web de Mango, firma que deu estar esperant vendre'n uns quants més dels previstos. Evidentment, tothom se n'ha fet ressò i tothom ha destacat el fair play de la reina, que lluny de mostrar-se contrariada, com hom hauria pogut pressuposar, va aplaudir vivament la premiada emmirallada en coincidir les dues. La reina, que sembla que es podria fer així la propaganda de ser una persona del poble ras, portava una bossa d'Hugo Boss, unes sabates de Magrit i unes arracades de Chanel. La premiada, no.