El Barça revifa i es revenja del Bayern en un Camp Nou radiant (3-0)

BarcelonaLes històries amb final feliç no sempre comencen bé. A vegades cal posar-hi ganes, tenacitat i esforç per remuntar una situació adversa. I així s'ha viscut el partit contra el Bayern al Camp Nou (3-0): una batalla contra el temps que ha començat amb un Barça apàtic. Les jugadores dirigides per Jonatan Giráldez han estat espesses, liderades per una Aitana Bonmatí que ha fet mans i mànigues per dirigir un equip que ha semblat perdut sobre el verd. Gràcies a un segon temps esperançador, les culers han revifat i s'han revenjat d'un Bayern que en pretemporada va aconseguir guanyar-les.

Amb les dues primeres graderies del Camp Nou plenes, les blaugranes han sortit a la gespa amb seguretat. Mentre les futbolistes tenien la mirada perduda quan sonava el solemne himne de la Champions femenina, al temple culer es respiraven les ganes de nit màgica. Unes ganes que potser els han jugat en contra a les locals.

El Barça estava espès, lent i poc resolutiu. Faltava una marxa més, les blaugranes s'han encomanat al talent d'una Aitana Bonmatí brillant. Sempre intel·ligent, amb una visió del camp i del joc només reservada per als escollits, la catalana ha sigut el far de l'equip. La migcampista de Sant Pere de Ribes ha exercit de capitana sense el braçalet i s'ha posat l'equip a l'esquena quan la circulació de la pilota no acabava de fluir. Ha portat la batuta de l'equip blaugrana des que la col·legiada ha assenyalat l'inici del matx i, gràcies a les seves delicatessen, ha fet xalar l'estadi. De fet, de les seves botes han sortit les grans oportunitats culers, com un xut potent des de fora del balcó de l'àrea, que ha sorprès Grohs però que ha topat violentament amb el travesser.

Davant d'un Bayern intens, però que no ha arribat a incomodar, el Barça ha sigut el seu propi enemic. La falta d'idees i l'espessor sobre la gespa han sigut la pedra a la sabata que ha provocat que l'equip de Jonatan Giráldez no hagi trobat la tecla del joc (ni gairebé el camí a porteria). Les blaugranes, que gairebé sempre es troben sense mirar-se, no han acabat de connectar. No ha sigut pas per falta d'idees, sinó que tot semblava feixuc, pesat. Amb una marxa menys.

El descans ha permès recuperar la claredat. Les culers han sortit a mossegar, deixant de banda l'especulació i la contenció. Amb les urpes fora, les locals han fet aixecar el Camp Nou en el 47. Geyse ha rematat gairebé en planxa i amb el cap un centre d'Ana Maria Crnogorcevic que ha rebotat al pal dret abans de travessar la línia de gol. Amb l'1-0 al lluminós, i amb la pressió d'obrir el marcador ja evaporada, les blaugranes han començat a passar-s'ho bé.

I si Aitana Bonmatí hi és quan van mal dades, també li pertoca gaudir quan tot va de cara. Més alliberada després que l'equip hagi començat a carburar, ha pogut deixar-se anar, treure's la pressió i lliscar sobre el verd com només ella ho sap fer. La migcampista ha engaltat una forta passada de Rolfö i, de primeres, ha superat Grohs amb un xut ajustadíssim al primer pal per donar tranquil·litat (2-0). I poc després Pina arrencava un "oh" als més de 46.000 aficionats aplegats a l'estadi blaugrana. La de Montcada i Reixac ha signat un autèntic golàs des de fora de l'àrea: amb un xut sec i potent s'ha carregat les teranyines de l'escaire esquerre de la porteria germànica.

Amb el partit sota control hi ha hagut temps per als canvis, que ens han regalat un moment màgic amb l'entrada de Bruna Vilamala sobre el terreny de joc. Es va perdre els dos partits al Camp Nou de la temporada passada i després de recuperar-se del trencament del lligament encreuat anterior de la cama dreta, aquest dijous ha pogut trepitjar per fi la gespa de l'estadi que tants cops ha visitat des que és petita.

Un cop més, les blaugranes han demostrat que ocupar la gespa del Camp Nou no és un regal, és un mèrit aconseguit a base d'esforç i sacrifici. L'estadi blaugrana ha tornat a obrir les portes per acollir l'equip dirigit per Jonatan Giráldez i l'afició ha tornat a respondre, malgrat el que molts vulguin vendre. Aplegar 46.967 culers a les graderies del temple per a un partit de la fase de grups de la Champions, en una tarda de dijous, no és una fotesa. És una prova més que el futbol femení ha vingut per quedar-se i que, per molt que alguns s'encaparrin a dubtar-ne, és una moda i no pensa renunciar al terreny conquerit.