Com una cançó d'El Último de la Fila, a Barcelona es treu a passejar el Sant Crist de la Sang en una processó per acabar amb la sequera... La pluja va fer acte de presència aquella tarda del dissabte nou de març.
El llarg viatge d'una gota d'aigua
L'aigua és el constituent majoritari de la pluja, els mars, els llacs i els rius. En aquesta època d'escassetat, busquem la bellesa del preuat líquid a la nostra vida quotidiana
BarcelonaAquest any l'aigua ha estat en boca de tots. Primer, per la dura sequera que ha castigat el país i les últimes setmanes, per la pluja tan esperada que ens ha donat una treva. El que vivim a Catalunya és un reflex del que viu el món on l'aigua s'està convertint en un dels béns més buscats i desitjats. Segons dades de Nacions Unides el número i la duració dels períodes de sequera han augmentat un 29% des de l'any 2.000 i, si no es prenen mesures urgents, les sequeres podrien afectar més de tres quartes parts de la població mundial el 2050. Segons un informe publicat per l'ONU l'any passat actualment hi ha més d'una quarta part de la població mundial que afronta un estrès hídric molt greu. El que passa aquí, passa arreu i els experts alerten que "el planeta encara una crisi de l'aigua sense precedents".
En un món on l'aigua és cada cop més valuosa resseguim el camí de les minúscules gotes en el nostre dia a dia, on trobem bellesa i encant.
Una imatge de l'abril –no del maig– al carrer dels Comtes, al Barri Gòtic de Barcelona.
Els gitanos celebren la cerimònia del riu, en què les dones llancen pètals de flors a l'aigua com a símbol de llibertat i de l'èxode viscut pel poble gitano fa més de mil anys.
Una bassa d'aigua als voltants de Can Basuny, al municipi d'Olzinelles, al Montnegre, un matí de gener. És justament aquí, entre els massissos granítics i paleozoics de la serralada Litoral, on neixen les dinàmiques fluvials que aporten les baixades d'aigua a gran part de les rieres del Maresme.
L'arròs necessita molta aigua per créixer en bones condicions i, per això, es conrea en zones humides, fàcils d'inundar. Ara bé, en un context d'extrema sequera marcat per la falta de pluges, gastar molts litres d'aigua per negar els camps resulta inviable. Els pagesos de Pals assagen un sistema pioner de gota a gota per estalviar més d'un 40% d'aigua.
Una taronja surant en una de les séquies de les Alqueries, que formen l'entramat de la Comunitat de Regants de Borriana. El municipi es troba a la part més plana de la comarca de la Plana Baixa i rodejada de camps de tarongers. Una alqueria (de l'àrab al-qàrya) és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'al-Àndalus.
Fotomuntatge publicat a la secció Mirades del nostre diari, que té alguna cosa d’homenatge al personatge que interpretava Harvey Keitel a la pel·lícula Smoke, amb guió de Paul Auster –que va morir el dia abans a la publicació d'aquesta fotografia a l'ARA.
El doctor Eduard Fontserè, considerat el pare de la meteorologia catalana, definia a mitjans del segle passat el terme llevantada com a "vent fresc o fort del nord-est, que a la costa catalana va acompanyat de mal temps i mar grossa".
La llegenda popular explica que Santa Eulàlia, que va ser la primera patrona de Barcelona, plora per la tristesa d’haver estat oblidada pel poble barceloní. Va ser substituïda per l’actual patrona, la Mare de Déu de la Mercè, que va salvar Barcelona d’una plaga de llagostes al segle XVII. De ben cert és habitual la pluja durant la festa major de Barcelona.
Les façanes del carrer de Riego, al barri de Sants de Barcelona, un matí de pluja.
La pluja al vidre d'un cotxe, i el cel completament tapat, al Baix Llobregat en un episodi recent de pluja.
En física, una gota és una petita quantitat de líquid en la qual la tensió superficial és important. Una gota està totalment envoltada, o com a mínim quasi completament envoltada, per una superfície lliure.
La llum directa mostra les gotes d'aigua que brollen de la dutxa com perles.
Encèlad, la sisena lluna més gran de Saturn, té un oceà líquid amb un sòl rocós sota la seva superfície brillant, blanca i gelada. Un equip d'investigadors han descobert que aquests fragments de gel contenen fosfats, i és la primera vegada que es troba fòsfor en un oceà més enllà de la Terra. Els resultats afegeixen la possibilitat que Encèlad sigui la llar de la vida extraterrestre en algun moment.