Quin món en sortirà, de tot això? De moment, sembla evident que la crisi traurà el millor i el pitjor de cadascú i no és descartable la paranoia, la intemperància i la bogeria.
Coronavirus
Mirar la vida per la finestra
Accedim als dietaris de la pandèmia de la fotògrafa Wayra Ficapal i l'escriptor Joan Safont, com a persona de risc
BarcelonaAquesta és la història del nostre confinament particular.
Les possibilitat de desenvolupar símptomes perillosos de covid-19 poden augmentar en les persones que tenen patologies de salut greus. La meva parella, l’escriptor Joan Safont (37), és el que s’ha anomenat població de risc. El Joan té fibrosi quística –una malaltia genètica que afecta especialment el sistema pulmonar i pancreàtic–, per la qual cosa va ser trasplantat de pulmons el 1998. A causa dels efectes secundaris de la medicació immunosupressora que pren diàriament des de llavors, el 2008 va ser diagnosticat de limfoma no Hodgkin, un càncer que va superar el 2011 després d’una recaiguda. Per tot això, el nostre confinament va començar dies abans que es declarés el primer estat d’alarma a l’estat espanyol i el consegüent confinament domiciliari obligatori, el 14 de març del 2020. Durant mesos el Joan es va tancar al nostre pis i només en sortia per atendre un parell de visites mèdiques que no es podien ajornar.
Aquest assaig fotogràfic és un diari de la nostra reclusió, un testimoni del niu que hem creat durant aquest primer any de la pandèmia al nostre apartament de lloguer a Barcelona i a la casa d’un familiar a la Seu d’Urgell. Entrellaçant les meves fotografies amb fragments del diari personal del Joan, podem veure de quina manera ens hem cuidat, però també l’ansietat de sentir-nos atrapats a casa barrejada amb l’angoixa d’emmalaltir, de morir. Una por que ens ha acompanyat en el nostre dia a dia. En aquest context de pandèmia mundial, vivim esperant, pacients, mirant com, malgrat tot, la vida s’obre pas.
1 de 11
15 de març de 2020
2 de 11
20 de març de 2020
La Wayra està molt preocupada per mi. Pateix pel que pugui passar-me conscient que soc un individu de molt risc. Davant d’ella mantinc la moral alta i miro de no pensar més del compte, tot i que soc conscient que em seria molt difícil superar un hipotètic contagi.
3 de 11
22 de març de 2020
Les mans seques de tan rentar-les. El caràcter més malhumorat que de costum per no poder sortir. S’extremen els caràcters, les dèries, les tares, les rutines i les malvestats. Perdo el sentit del temps i de l’espai. No sé l’hora ni el dia en què visc. A les nou del matí, només els ocells trenquen la monotonia del silenci d’un carrer que a aquella hora parlava diferents llengües i portava hores de trànsit matinal.
4 de 11
23 de març de 2020
Comença una nova setmana de confinament que cada vegada es fa més complicada. La Wayra ha sortit al carrer a comprar i, com cada vegada que hi va i en torna, arriba preocupada per la possibilitat d’haver portat el maleït virus a casa. Mantenir la calma en un moment sense certeses ni seguretats és molt complicat i ens pot fer rodolar cap a la temptació de la precaució excessiva.
5 de 11
21 d’abril de 2020
De nou, pluja, pluja i més pluja. Podria omplir aquest quadern amb aquesta pluja que ens engoleix.
6 de 11
22 d’abril de 2020
Ahir vaig trencar una branca d’un gerani dels que estava cuidant amb tanta devoció i delicadesa. M’ha sabut tan greu com si haguessin ferit algú estimat. Tinc una sensació de ràbia i impotència totals, i he plantat les branques trencades amb l’esperança que de la ferida en rebrotarà la vida.
7 de 11
26 d’abril de 2020
A cada finestra s’intueix una o altra història, un o altre patiment, mil i una formes de viure aquest confinament.
8 de 11
30 d’abril de 2020
Cada vegada tinc més son i menys ganes de llevar-me, malgrat que el Gaziel, com sempre, fa tot el possible per aconseguir que posi un peu a terra.
9 de 11
2 de maig de 2020
Vaig a l’habitació i miro com dormen la Wayra i en Gaziel. Calma, pau, tranquil·litat; tots els substantius que podria utilitzar queden curts. Dormen en un llit antic que va ser dels meus rebesavis, amb roba de llit blanca i amb una placidesa concentrada en gestos simètrics. Els estimo i voldria protegir el somni.
10 de 11
3 de maig de 2020
Fantasiejo amb la idea d’altres escriptors de dietari anotant sota la data d’avui les seves impressions.
11 de 11
17 de març de 2021
A les nou del matí ja som a l’hospital preparats per a la vacuna. La Wayra m’acompanya en un moment important que de seguida tira per terra un personal sobrepassat. Ens fan esperar més d’una hora i finalment m’inoculen el vaccí de Pfizer. Estic content pel fet de començar a deixar enrere el terror de contagiar-me i passar per una experiència que en el meu cas pot ser mortal, però tampoc en faig un gra massa. Content i agraït amb els serveis de salut que ho fan possible malgrat tot.