Fotografies07/04/2022

Les millors imatges del World Press Photo 2022

17 imatges

El World Press Photo Contest reconeix el millor fotoperiodisme i la millor fotografia documental de l'any 2021. Aquest any els guanyadors han estat escollits entre 64.823 fotografies i inscripcions en format obert, per part de 4.066 fotògrafs de 130 països.

1 de 17Konstantinos Tsakalidis

Premi individual d'Europa

Panayiota Kritsiopi cridant perquè el foc s'acosta a casa seva al poble de Gouves, a l'illa d'Eubea, Grècia, el 8 d'agost del 2021.

Els incendis forestals es van declarar a Eubea, la segona illa grega més gran després de Creta, els mesos de juliol i agost, després d'assolir-se a Grècia les temperatures més altes en els últims trenta anys. Van caldre gairebé dues setmanes per controlar l'incendi, de dimensions extraordinàries. Segons els informadors regionals, les causes es podrien deure a l'escalfament global, així com a altres factors, com ara el despoblament rural, les reduccions pressupostàries al cos de bombers i els canvis en les estratègies de gestió d'incendis. "No només cridava per mi en aquell moment", assegura Kritsiopi. "Ho feia per tot el poble". Finalment, casa seva va romandre intacta.

2 de 17KOLA SULAIMON / Agence France Presse

Premi reportatge gràfic de l'Àfrica

Aminah Labaran (nom fictici) plorant a casa seva, a Jangebe, estat de Zamfara, a la zona nord-occidental de Nigèria, el 27 de febrer del 2021.

A Nigèria, el segrest d'estudiants per part de grups islamistes i bandes armades continua afectant els centres educatius. Aquests grups segresten els alumnes com a protesta per la secularitat occidental, per obtenir diners ràpids a través de rescats o per negociar l'alliberament de membres de Boko Haram que són a la presó. El 2014, la campanya #BringBackOurGirls va conduir a protestes en l'àmbit internacional, així com a amplis debats sobre el tema. Tot i això, els segrestos continuen avui sense despertar l'atenció dels mitjans de comunicació internacionals.

7 de 17Dar Yasin / The Associated Press

Premi menció honorífica de l'Àsia

La violència i els disturbis continuen al Caixmir a conseqüència d'una disputa entre l'Índia i el Pakistan que es remunta a la independència de la Gran Bretanya i la partició de la regió el 1947. Les dues nacions reclamen el Caixmir en la seva totalitat. Els separatistes han exigit durant molt de temps la independència del Caixmir. L'agost del 2019, l'Índia va retirar l'estatus especial que havia concedit al Caixmir controlat per l'Índia, va anul·lar la seva Constitució separada i va dividir la regió en dos territoris federals, però la violència no s'ha reduït. El fotògraf, un fotoperiodista del Caixmir, sent la gran responsabilitat de donar testimoni del qual està passant a la seva terra natal.

9 de 17Jonas Bendiksen

Premi format obert d'Europa

El llibre de Veles, projecte al qual pertany aquesta fotografia, es va publicar l'abril del 2021 com un projecte documental sobre la creació de notícies falses a la ciutat provincial de Veles, a Macedònia del Nord, urbs que es va situar el 2016 com a epicentre mundial de la producció d'aquest tipus de notícies. Sis mesos després de la publicació del projecte, Bendiksen va revelar que en realitat era una falsificació. Totes les persones que apareixen al projecte són models tridimensionals generats per ordinador. Els fons de les imatges es van crear a través de fotografies de llocs buits de Veles, que es van convertir en espais tridimensionals. El projecte qüestiona la facilitat amb què es poden produir, difondre i creure les notícies falses.

10 de 17Mary Gelman

Menció honorífica per Europa

Aquesta és una història íntima sobre l'amor d'una parella –Minya i Tatyana, les dues d'uns 50 anys– amb síndrome de Down al poble social de Svetlana, que acull persones amb diverses diferències mentals, així com els seus mentors i voluntaris. Svetlana no és un asil ni una clínica. Cada veïnat és valorat com a persona, i tothom treballa pel bé comú. La fotògrafa ha visitat Svetlana i s'hi ha allotjat uns dies cada dos mesos des del 2016, i sent que s'ha convertit en part de la seva vida.

12 de 17Yael Martínez V

Pemi format obert Nord i Centre Amèrica

Un ancià mixtec al turó de la Garza, Guerrero, Mèxic, el 31 de desembre del 2021. Cada any, en aquesta data, els mixtecs pugen al turó per dur a terme els rituals que commemoren el final i el principi d'un cicle de vida.

Mèxic és el tercer productor d'opi més gran del món, i la meitat d'aquesta producció es cultiva a Guerrero, el segon estat més pobre del país. L'economia de les drogues ha transformat l'estructura social de les comunitats agrícoles majoritàriament indígenes que han recorregut al cultiu de rosella com a mitjà de supervivència. A les impressions de les fotografies, el fotògraf incorpora ratllades i punxades que representen el trauma, així com el procés de ratllat de la rosella durant l'extracció de l'opi, mentre que el color vermell representa la violència de les drogues i la sang, encara que també la vida.

15 de 17Lalo de Almeida / Folha de São Paulo

Premi projecte a llarg termini de Sud-amèrica

Un membre de la comunitat quilombola –una comunitat afrobrasilera formada per brasilers negres, alguns dels quals són descendents de pobles esclaus del continent africà– jau desmaiat borratxo en un banc a Pedras Negras, São Francisco do Guaporé, Rondônia, Brasil, el 29 de gener del 2021. El procés d'aportació d'escriptures de terres a comunitats iniciat per antics esclaus ja era lent abans de l'elecció de Jair Bolsonaro. Ara s'ha estancat completament, com a resultat de la decisió del president de no delimitar més terres per a aquestes comunitats a l'Amazònia.