Un mar que dona i pren
Històricament les costes del Senegal eren zones amb molta pesca, sense allunyar-se gaire de la platja els pescadors artesanals podien omplir les barques. Però en els últims anys la sobreexplotació ha fet minvar les reserves al mínim, i per omplir la barca han d'anar més lluny i passar-hi la nit o fins i tot dies. Els senegalesos en donen la culpa als convenis internacionals signats entre el seu govern i la Unió Europea, Rússia, la Xina... que han omplert la zona de grans vaixells industrials. La crisi del sector, juntament amb altres factors com l'impacte econòmic de la pandèmia o la manca d'oferta laboral, té una relació directa amb la reactivació de la ruta migratòria cap a les Illes Canàries. El 2019 van arribar a aquestes illes prop de 1.400 persones, el 2020 van acabar arribant a l'arxipèlag 745 cayucos amb més de 23.000 persones, procedents principalment del Senegal, Mauritània, el Marroc i el Sàhara Occidental. El nombre de morts també es va disparar: si el 2019 hi van morir 413 persones, el 2020, segons l'organització Caminando Fronteras, 1.851 persones hi van perdre la vida.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3543 2362"%3E%3C/svg%3E)
Per a la construcció i reparació dels 'cayucos' s'utilitza la fusta de 'Khaya senegalensis', un arbre sagrat per a molts senegalesos, també utilitzat històricament com a remei curatiu per a moltes malalties.
Arribada d'una barca al port de Saint Louis per les tranquil·les aigües del riu Senegal
Després d'una nit al mar, un jove pescador de Saint Louis descansa, davant casa seva, mentre espera els amics per anar a jugar a futbol. Fins ara per a ell no ha sigut una bona jornada, durant la feina ha perdut el mòbil.
Descàrrega de peix al port de Saint Louis, un dels més grans del Senegal.
Barques de pesca a la desembocadura del riu Senegal, a Saint Louis.
Un carrer de Thiaroye, un dels barris perifèrics de Dakar. La capital del Senegal concentra una quarta part dels habitants del país.
Ambient a la platja del port de M'bour, punt de sortida de moltes embarcacions cap a Europa.
Centenars de camions s'encarreguen de transportar el peix comprat per grans empreses xineses i europees des de Saint Louis a Dakar, on serà carregat en grans vaixells que el faran arribar arreu del món.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2362 1575"%3E%3C/svg%3E)
Òscar Camps, fundador de l'ONG Open Arms, observa com un jove pescador talla la fusta de 'Khaya senegalensis', que utilitza per arreglar una barca, amb la qual diu que aviat sortirà de les platges senegaleses cap a Europa.
Babakar era el capità d'una embarcació que va sortir de la costa de Nianing cap a les Canàries. De les 89 persones que hi viatjaven, 50 van morir abans de ser rescatades pels guardacostes mauritans. Ell només volia un futur millor per als seus fills.
Un pescador de M'bour pintant una de les seves barques. Malgrat la disminució de la pesca, espera que cap dels fills vulgui fer la travessa cap a les Canàries. Amb sort, això voldria dir perdre una barca.
Una lesió va obligar Ndao a deixar el futbol. Amb l'ajuda d'Open Arms ha muntat un petit taller de confecció a casa seva, a M'bour.
Un nen assegut a la 'corniche' de Dakar, davant l'illa de Gorée, d'on sortien els vaixells carregats d'esclaus cap a Amèrica.
Molts joves de l'interior del país es desplacen a la costa per buscar feina en activitats relacionades amb la pesca, com aquests dos joves que preparen peix assecat i fumat al port de Saint Louis.
Dos joves esperen l'arribada de les barques per ajudar a descarregar el peix.
Un carrer del barri de pescadors de Saint Louis, antiga capital colonial de l'Àfrica occidental i actualment la segona ciutat de Senegal.
![Cau el sol, i desenes de joves fan esport a una platja de Dakar, capital senegalesa.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
