Un mar que dona i pren
Històricament les costes del Senegal eren zones amb molta pesca, sense allunyar-se gaire de la platja els pescadors artesanals podien omplir les barques. Però en els últims anys la sobreexplotació ha fet minvar les reserves al mínim, i per omplir la barca han d'anar més lluny i passar-hi la nit o fins i tot dies. Els senegalesos en donen la culpa als convenis internacionals signats entre el seu govern i la Unió Europea, Rússia, la Xina... que han omplert la zona de grans vaixells industrials. La crisi del sector, juntament amb altres factors com l'impacte econòmic de la pandèmia o la manca d'oferta laboral, té una relació directa amb la reactivació de la ruta migratòria cap a les Illes Canàries. El 2019 van arribar a aquestes illes prop de 1.400 persones, el 2020 van acabar arribant a l'arxipèlag 745 cayucos amb més de 23.000 persones, procedents principalment del Senegal, Mauritània, el Marroc i el Sàhara Occidental. El nombre de morts també es va disparar: si el 2019 hi van morir 413 persones, el 2020, segons l'organització Caminando Fronteras, 1.851 persones hi van perdre la vida.