Cap de fotografiaComencem la nostra tria a les 16.50 hores del 17 d'agost, quan un home, al volant d'una furgoneta blanca es va enfilar al passeig central de la Rambla i va circular 550 metres fent esses atropellant tantes persones com va poder. L'atemptat va ser reivindicat al cap d'unes hores per l'Estat Islàmic. Aquells primers moments de pànic i confusió van ser documentats pel fotògraf de l'ARA Francesc Melcion. Ell va ser un dels pocs fotoperiodistes que va aconseguir entrar a la zona de seguretat que van desplegar els cossos de seguretat. Del Francesc també és aquesta imatge (que els editors gràfics del diari hem escollit) per explicar el que va passar a la nostra ciutat aquells dies d'agost. Dos dies després de l'atemptat, milers de ciutadans van voler acostar-se a la nostra –seva– Rambla per omplir-la amb el record a les víctimes i amb l'esperança que no es torni a repetir. La Rambla es va desbordar de gent, moment que mostra la imatge.
Aquesta és una de les imatges del reportatge titulat 'Els rohingyes: la pitjor crisi de refugiats des de Síria'. Es tracta d'una feina documental del fotoperiodista Olmo Calvo, sobre l'èxode d'aquesta comunitat musulmana de Birmània, que ja ha portat 615.500 persones fins a l'estat veí de Bangladesh.
La imatge de Messi al Santiago Bernabéu sostenint la samarreta és una imatge que es va convertir en icònica en el mateix moment de fer-se. Així ho vam explicar al reportatge 'Messi: col·leccionista de postals eternes'. Una imatge que a l'equip de fotografia de l'ARA ens recorda les imatges de Maradona.
De fotografies de l'1-O n'hi ha moltes, i molt bones. Aquesta imatge la destaquem perquè va més enllà de l'actuació policial als col·legis electorals. L'1-O, els fotoperiodistes de l'ARA el vam viure com una cobertura electoral, i també aquest aspecte va quedar reflectit a les fotogaleries. Ens quedem amb les fotos de cues de gent, les persones emocionades després d'exercir el dret a vot i en imatges com aquesta, de Pere Virgili, on la gent trasllada les urnes a l'Institut Zafra de Barcelona, a última hora de la tarda del referèndum, per protegir el recompte.
Un any més, les imatges de refugiats creuant el mediterrani, i d'ONGs com la catalana Proactiva Open Arms, al resum de l'any. Les imatges de la zona SAR (Search and Rescue), davant la costa de Líbia, no han deixat d'impactar-nos. Aquesta imatge del fotògraf de Reuters, Yannis Behrakis, on es pot veure un voluntari rescatant una nena de 4 mesos, ens esperança a creure que potser algun dia la nostra feina de periodistes no serà necessària al mediterrani.
Una de les diverses cobertures gràfiques que aquest any hem publicat de Ricard Garcia Vilanova, aquest cop des de Mossul, a l'Iraq. Les seves imatges, sempre a primera línia, no deixen d'impactar-nos. Són la guerra vista en primera persona.
En un poblet de Flandes i amb una logística que recorda la clandestinitat –com va explicar Esther Vera, directora de l'ARA– es van fer aquestes fotografies del president Puigdemont. Aquesta imatge és indispensable per al resum del 2017.
Acostumats a les magnífiques imatges de Barack Obama, a través de l'objectiu de Pete SouzaPete Souza, l'arribada del nou president, Donald Trump, va significar també un nou estil gràfic al voltant de la Casa Blanca. Aquesta foto ho defineix bé.
La mort en directe. Aquest cop als carrers de Manila. Ja el 2016, el fotògraf del 'New York Times' Daniel Berehulak va guanyar el Pulitzer amb un reportatge sobre la brutal guerra antidroga del president de les Filipines, Rodrigo Duterte. Aquesta foto que triem aquí és la d'un conegut narcotraficant assassinat a plena llum del dia als carrers de Manila. Aquesta foto, de Noel Celis, és la foto que no volem tornar a publicar.
Una carretera on van morir prop de 50 persones calcinades, en un dels incendis forestals que han cremat aquest any a Portugal i Galícia. Aquesta imatge de l'anomenada 'carretera de la mort', de la fotògrafa Patricia de Melo, de l'agència AFP, tanca aquesta tria d'imatges de l'equip d'edició de l'ARA.