A la sèrie de fotografies veiem columnes de soldats amb uniformes desgastats per la guerra i l'exili que aguanten les ràfegues de tramuntana amb el teló de fons dels Pirineus i aquesta Espanya ja tan llunyana i, malgrat tot, tan a prop.
El dia que els camins de Robert Capa i Francesc Boix es van creuar al camp de refugiats d'Argelers
El Memorial Democràtic mostra les imatges que el fotògraf va fer el març del 1939 a Argelers, el Barcarès, Bram i Montoliu
Nascut a Budapest l'any 1913, Robert Capa (nom real André Friedmann) va ser un dels millors fotoperiodistes de la història. Un professional fet a si mateix, fins a convertir-se en el corresponsal de guerra més famós del segle XX. Amb les seves càmeres va ser testimoni directe de la Guerra Civil Espanyola i del Desembarcament de Normandia, a la Segona Guerra Mundial. Capa va morir jove, als 41 anys, mentre cobria de nou la guerra, en aquella ocasió a Indoxina, quan va trepitjar una mina.
El 18 de març del 1939, mentre documentava la retirada de l'exèrcit republicà a França, Capa va aconseguir el permís de les autoritats franceses per fotografiar el trasllat de 200 refugiats, del camp d’Argelers al camp del Barcarès. Aquell dia Capa va signar una sèrie de fotografies que van passar a la història. En una d'elles, ara sabem que es pot veure el fotògraf Francesc Boix (a l’esquerra) a la columna de dos-cents republicans, precedida per un gendarme francès. Ha estat recentment quan Xavier de la Cruz, investigador de la fotografia bèl·lica del segle XX, amb l'ajuda de Marc Pastor, del departament de policia científica dels Mossos, ha pogut identificar amb certesa Francesc Boix com un dels soldats fotografiats per Robert Capa. L'exposició L'exèrcit oblidat del camp d'Argelers conté unes seixanta imatges, la major part de la col·lecció fotogràfica coneguda com La maleta mexicana, i es pot visitar al Memorial Democràtic fins al 12 de setembre del 2023.
Igual com va fer al camp d’Argelers, Robert Capa documenta la vida quotidiana del camp del Barcarès. Durant la seva visita hi estaven internats prop de 30.000 refugiats. Una setmana després ja eren 43.000 i van arribar a ser-ne prop de 80.000. A diferència d’Argelers, més al nord, al Barcarès els homes estaven internats en barracons.
A les fotografies del 18 i 19 de març del 1939, Robert Capa mostra la situació difícil i complicada dels refugiats, amb una mirada compromesa amb la República derrotada, alhora que destaca també la humanitat d’aquelles persones excloses en territori francès.
El 18 de març del 1939, Robert Capa continua el seu viatge més al nord, cap al Barcarès, acompanyant 200 republicans espanyols que van ser traslladats en camió. També allà, sorra i filats esperen els refugiats, allotjats entre el mar i un estany insalubre.
La revista britànica The Picture Post va publicar el 15 d’abril del 1939 un ampli reportatge de vint-i-quatre fotografies de Capa als camps, sota el títol “The forgotten army” (l’exèrcit oblidat). El treball del fotògraf hongarès es va poder veure als mitjans de comunicació europeus més importants.
El 19 de març del 1939, Robert Capa va anar al camp de Bram, al departament de l’Aude. El fotògraf va ser rebut pels músics de la Filharmònica de Barcelona. La seva visita va estar estretament supervisada per les autoritats. Ningú sap si Capa va contactar o conèixer el fotoperiodista Agustí Centelles, el seu alter ego català, que estava internat en aquest camp.
Barcelona, finals de gener del 1939. Una nena està preparada per marxar evacuada de Barcelona. La ciutat caurà en mans dels franquistes, sense lluitar, el 26 de gener. La seva mirada, alhora resignada i valenta, va fer d'aquesta foto una de les icones entre les fotos de Capa i un dels símbols dels nens refugiats i desplaçats a causa de la guerra.
Robert Capa fotografiat dins un cotxe durant la Guerra Civil. Una de les seves fotografies més conegudes és la d'un milicià, Federico Borrell García, caient en combat per un impacte de bala el 5 de setembre del 1936. Aquesta imatge –símbol de la Guerra Civil a tot el món– ha estat durant dècades al centre de les discussions sobre la seva veracitat i autoria, que alguns historiadors apunten que podria haver estat de Gerda Taro, companya sentimental de Capa i també fotoperiodista. Taro era una figura poc coneguda fins a la descoberta de l’anomenada maleta mexicana, que contenia més de 4.000 negatius amb imatges de Taro i Capa sobre la Guerra Civil.