Un estudi publicat l'any 2018, any de la foto a 'Nature Climate Change', amb la participació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), apunta a la sequera i a la seguretat alimentària com a problemes clau del canvi climàtic al Mediterrani
Sau: crònica gràfica de la desaparició d'un pantà
Sant Romà, el poble que va desaparèixer sota les aigües de Sau, ressorgeix per la sequera extrema a Catalunya
25/03/2023
SauEl pantà de Sau, situat als termes municipals de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l'Esquirol, es va inaugurar l'any 1963 i té una capacitat de 165,56 hm³. Es fa servir per regular les pluges més intenses, abastir d'aigua per al consum humà i per regar. A més, l'aigua també s'aprofita per fer electricitat amb una planta hidroelèctrica. L'església de Sant Romà, el poble que va quedar negat per les aigües del pantà, és la més antiga del món que es conserva dreta dins l’aigua –malgrat que ara es pot veure completament emergida–, segons un estudi impulsat per l'entitat Official World Record amb la col·laboració d'un grup de recerca de la UB. Tot seguit podeu veure una crònica gràfica de com ha canviat el pantà arran de la sequera.
![L'advertiment](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3543 2362"%3E%3C/svg%3E)
1 de 16
L'advertiment
2 de 16
Viure amb menys aigua
Imatge habitual els darrers anys, amb el campanar de l'església de Sant Romà de Sau emergint sobre les aigües del pantà. El Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que data del 2017, ja especificava que s'espera que a finals de segle l'augment de la temperatura provoqui un increment de l'evaporació del 13% i que hi hagi un descens de les precipitacions del 13%. També es preveu que augmentin els episodis de precipitació superior a 200 mm en vint-i-quatre hores i que, en canvi, la gravetat i la durada de les sequeres podria augmentar significativament. Menys pluja i més mal repartida.
3 de 16
El clima més sec en 1.200 anys
Fotografia del meandre del Ter, a tocar del pantà de Sau, encara amb aigua, el juny del 2022. Per l'expansió de l'anticicló de les Açores, les situacions de domini de les altes pressions s'han multiplicat a la Península des de l'era preindustrial, un fet que contribueix a disminuir les precipitacions i a accentuar les sequeres, sobretot a l'hivern.
4 de 16
al 50%
Situació del pantà a principi de l'estiu del 2022. En aquell moment, amb les reserves al 50%, s'apropaven les restriccions.
5 de 16
L'estiu del 22
Fotografia del pantà del pantà de Sau l'agost del 2022, quan la sequera ja era evident, però res no feia preveure la situació de manca d'aigua a què arribaria l'embassament a principis del 2023.
![Sau fa mal al cor](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 3976 2982"%3E%3C/svg%3E)
6 de 16
Sau fa mal al cor
"La nau i les marques del que fa 60 anys van ser les cases d’un poble que semblava dormir al fons de la vall per on discorria el Ter, el que s’estén davant dels nostres ulls és el més semblant a l’anunci de l’apocalipsi climàtica". Antoni Bassas
7 de 16
Les primeres restriccions
El novembre del 2022 les regions del Ter-Llobregat i de la Muga passen a fase d'alerta.
8 de 16
Per sota del 30%
El pantà baixa les seves reserves per sota del 30% al gener. Aquest punt d'inflexió semblava que no arribaria, després de les tongades de pluja de finals d'any.
9 de 16
Més consum elèctric a l'estiu que a l'hivern
El 2022 va ser l'any més càlid a Espanya des que es tenen registres. Aquest fet, més enllà de termòmetres disparats i paisatges secs, també ha tingut un impacte directe sobre el consum i la producció d'electricitat.
10 de 16
Alerta de sequera
A finals del 2022 el Govern aprova que dues regions més de les conques internes de Catalunya entrin en fase d'alerta per sequera: són la regió del sistema Ter-Llobregat, que inclou l'àrea metropolitana de Barcelona, i la de la conca de la Muga, a l'Alt Empordà.
11 de 16
Retorn al que va ser el seu poble
L'últim habitant de Sant Romà de Sau torna a casa. Àngel Font és l'únic veí de la zona que va néixer a les masies de l'antic poble que l'embassament va cobrir d'aigua el 1963.
![28 de febrer, més les restriccions](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 8064 6048"%3E%3C/svg%3E)
12 de 16
28 de febrer, més les restriccions
Inici del desembassament del pantà de Sau, el 27 de febrer, dia que el Govern va decidir avançar la declaració d'excepcionalitat per la sequera, un pas que comporta més restriccions en molts usos de l'aigua per preservar-ne sense talls l'ús principal. L'agreujament de la situació va arribar només tres mesos després que es declarés l'alerta per sequera a l'àrea metropolitana de Barcelona.
13 de 16
Buidar el pantà i sacrificar els peixos
Primer dia de treballs per retirar els peixos del pantà de Sau. El 15 de març del 2023 es pren la decisió de buidar l'embassament per salvar l'aigua que hi queda i sacrificar entre 50 i 60 tones d'espècies.
![L'església vella](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4032 3024"%3E%3C/svg%3E)
14 de 16
L'església vella
Vista aèria de l'església vella de Sant Romà de Sau, normalment coberta per l'aigua del pantà, fotografiada el 22 de març de 2023, en plena sequera extrema a tot Catalunya.
15 de 16
Pescadors de Blanes treballant a Sau
Una de les barques de pesca de Blanes que treballa al pantà de Sau per treure els peixos que hi queden, el 22 de març, Dia Mundial de l'Aigua. Es preveu pescar unes 60 tones de peixos que moririen igualment per la falta d'oxigen i que al podrir-se malmetrien la qualitat de l'aigua que queda a l'embassament.
![Risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1500 1126"%3E%3C/svg%3E)
16 de 16
Risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua
Nacions Unides vol aprovar l'Agenda d'Acció per l'Aigua, per intentar esquivar el "risc imminent d'una crisi mundial de l'aigua"
