La Fina, àvia del fotògraf, té vuitanta-cinc anys i pateix d'Alzheimer. El 1997 la Fina va patir una embòlia de la qual es va recuperar. El novembre del 2019, després d'un ictus, li van diagnosticar demència en un grau reduït. A causa del poc seguiment que ha rebut la resta de patologies per culpa del covid-19, durant el confinament domiciliari, la seva demència ha augmentat exponencialment.
21/09/2021
16 imatges
Barcelona"Alzheimer en quarantena" és un reportatge realitzat el 15 de març del 2020, durant el període de confinament domiciliari. Ens mostra la història de la Fina, àvia de l'autor, que pateix Alzheimer; els grisos de la vida diària d'aquesta malaltia i la degradació que pateix el cervell de la protagonista. També exposa la relació entre la pacient i la cuidadora principal, en aquest cas la seva pròpia filla, la Núria; les emocions i conflictes que pateixen diàriament i la paciència necessària per tractar aquest tipus de patologies.
![La Fina aixecant les cames mentre el robot aspiradora li passa sota els peus](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1280"%3E%3C/svg%3E)
1 de 16
La Fina aixecant les cames mentre el robot aspiradora li passa sota els peus
2 de 16
La Fina escrivint el seu nom en una postal nadalenca que enviarà per correu al seu fill Sergi
Encara que amb dificultat, de vegades aconsegueix escriure algunes paraules. Aquest és un exercici molt important per tractar d'exercitar la seva agilitat mental i de frenar la seva degeneració neuronal.
3 de 16
La Fina acariciant suaument els cabells de la Núria, la seva filla, mentre fa la migdiada al costat de la Laia, neta de la Fina
La Núria és la cuidadora principal de la Fina. Durant el confinament va rebre un permís retribuït per poder estar a la cura de la seva mare. Abans del covid-19 la Fina anava diàriament a un centre de dia per a persones grans amb dependència, que va haver de tancar durant la pandèmia. La Laia va acabar la seva carrera universitària telemàticament i en el seu temps lliure ajudava la seva mare en l'atenció de la Fina.
4 de 16
La Fina, cansada, fent les seves necessitats al bany poc abans d'anar a dormir al llit després d'un llarg dia de confinament
5 de 16
La Fina agafant amb força el llençol del llit mentre tracta de dormir
Encara que de vegades dorm plàcidament, no és una cosa habitual. Ella acostuma a desvetllar-se i xisclar durant el transcurs de la nit, i irromp el son a la resta de persones que dormim a casa. Es pensa que ja és de dia i acostuma a cridar: "Bon dia!" o "Mama!", referint-se a la seva filla.
6 de 16
La Núria sostenint el seu telèfon mòbil amb les mans; a la pantalla el resultat positiu de la prova PCR de la Fina
Després de presentar diversos símptomes del covid-19 com febre o diarrea, a la Fina li van fer una prova PCR. Els resultats van trigar cinc dies a arribar, ja que estàvem en ple pic de la segona onada de la pandèmia.
7 de 16
La Fina observant el menjar mentre la Núria serveix els plats
La Fina va començar a perdre la gana com a símptoma del covid-19, com també va patir descomposició intestinal i vòmits.
![Els peus descalços de la Fina](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1920 1210"%3E%3C/svg%3E)
8 de 16
Els peus descalços de la Fina
Sovint, quan està asseguda, li deixem els peus descalços perquè el fred de terra ajudi a la circulació de la sang, ja que té problemes de circulació causats per la seva reduïda mobilitat.
9 de 16
La Fina sostenint-se el cap mentre espera que el sopar estigui a punt per després poder anar al llit
El cansament i malestar que li ha generat el covid-19 fa que vora les set del vespre la Fina ja necessiti anar al llit a dormir. Tot i que intentem allargar-ho una mica, ja que després s'aixeca a mitjanit i no deixa dormir la resta.
10 de 16
La Fina cridant després d'intentar, sense èxit, explicar-nos el que li passa o el que sent
Amb el temps la comunicació va disminuint fins a gairebé desaparèixer. Hi ha dies lúcids en què sembla que la seva agilitat mental ha augmentat, però és una ruleta russa; possiblement hores més tard passi a estar de nou en els seus pitjors moments.
11 de 16
La Núria posant el pijama a la seva mare per després ficar-la al llit
Després del resultat positiu en la PCR de la Fina i a l'espera del nostre, la doctora va recomanar confinar la Fina en una habitació de la casa. Com que això és impossible a causa de la seva dependència, en els primers dies d'aïllament es va utilitzar la mascareta a casa per precaució. Posteriorment, després dels nostres resultats positius, vam deixar d'utilitzar-la.
12 de 16
La Fina saludant a la càmera des de l'ascensor de l'edifici
Després de més de deu dies confinada, la Fina ja pot sortir al carrer a fer una passejada; perquè unes hores abans vam rebre l'alta mèdica a través del telèfon mòbil.
13 de 16
La Laia i la Núria intentant animar la Fina fent-li petons i dient-li coses boniques
Habitualment la Fina està tan despistada que simplement passa el dia adormiscada o amb la mirada perduda. Encara que cada vegada sigui més inusual, alguns dies sí que està més desperta.
14 de 16
La Fina resant una oració abans de sopar
Des de ben petita la Fina ha sigut cristiana practicant, curiosament aquesta és una de les accions que no acostuma a oblidar. Encara que no recordi amb exactitud les oracions, part d'elles sí que les recorda, i amb l'ajuda de la Núria ho aconsegueix.
15 de 16
La Fina agafant amb ràbia la mà de la Núria, amb la qual intentava donar-li una pastilla. Després d'una hora i mitja no va aconseguir que se la prengués i, desistint, finalment la va ficar al llit a dormir
La Fina sovint pensa que la seva medicació és algun tipus de verí que li donem per matar-la i es nega a prendre-la. En part imagino que és perquè el seu cervell associa la medicació amb una cosa dolenta. Pren antipsicòtics i ansiolítics per poder dormir que la deixen encara més atordida.
16 de 16
La Fina, entre els barrots de la barana, esperant asseguda al replà que un tècnic repari l'ascensor de l'edifici
A causa de les dificultats en la mobilitat de la Fina, no vam aconseguir ajudar-la a pujar més amunt del segon pis. L'aïllament i la falta de seguiment de la seva patologia han comportat que després d'un any de pandèmia el seu grau d'Alzheimer hagi augmentat moltíssim.
