La jove índia de 17 anys Sheetal Devi ha sorprès amb el seu rendiment al torneig de tir amb arc, on ha aconseguit un bronze per equips, ja que no té braços. Devi aixeca l'arc amb la cama dreta, amb una espatlla tensa la corda i amb la mandíbula deixa anar la fletxa. Sheetal va néixer al poble de Loidhar, un llogaret al nord de l'Índia entre Jammu i Caixmir, el 10 de gener del 2007. A causa d'un rar trastorn congènit anomenat focomèlia els seus braços no es van desenvolupar.
Els Jocs Paralímpics en 10 moments per a la història de l'esport
Deu fotografies icòniques de París 2024

Els Jocs Paralímpics de París van acomiadar-se amb una cerimònia sota la pluja a l'Stade de France. Així finalitza tot l'estiu olímpic a la Ciutat de les Llums, amb una edició dels Paralímpics que passarà a ser considerada com la millor de tots els temps. Mai s'havien venut tantes entrades, amb més de dos milions d'espectadors, i mai s'havien aplegat tants esportistes en una sola ciutat. I tot, en un escenari de luxe com és París. Històries de superació i alegres, però també dures com la sanció a la catalana Elena Congost, qui s'ha quedat sense medalla per una normal mal aplicada a la marató. Aquests són 10 moments per recordar d'aquesta cita:
El segon home més alt del món, l'iranià Morteza Mehrzadselakjani, és la gran estrella de l'equip de voleibol iranià. L'Iran és la gran potència del vòlei paralímpic, on els esportistes seuen a terra, tot i que en alguns casos poden caminar amb pròtesis. Mehrzadselakjani, que fa 247 cm, va patir un accident en bicicleta de menut i es mou amb cadira de rodes. Amb la mà més llarga del món (29 cm) i la seva alçada, ha marcat diferències al vòlei. L'Iran porta tres medalles d'or consecutives.
Itàlia és una potència als Paralímpics i fa tres anys tres italianes van ocupar el podi dels 100 metres femenins. Aquest any semblava que passaria el mateix, però quan la vigent campiona, Ambra Sabatini, liderava la prova, la seva pròtesi es va desajustar i això la va fer caure. En la caiguda va tombar per terra la seva compatriota Monica Graziana Contrafatto. "Estic en estat de xoc, em sap greu pels meus pares que són a l'estadi, però especialment per la Monica, l'he fet caure", diria plorant. Al final, els organitzadors van decidir donar dues medalles de bronze, una a Contrafatto. L'or el va guanyar una altra italiana, Martina Caironi.
El xinès Jincheng Guo, de 23 anys, s'ha convertit en una de les estrelles dels Jocs. Guo ha aconseguit sis medalles, quatre ors i dues plates, i ha batut dos rècords del món, als 50 metres papallona i als 50 metres lliures. El més impressionant d'aquesta gesta ha estat que Guo, que no té braços, ho ha aconseguit sense treure pràcticament el cap de l'aigua, amb una tècnica de natació en què destaca perquè aguanta dins de l'aigua molt de temps. A la prova dels 50 metres, de fet, sovint respira un sol cop o cap.
Zakia Khudadadi va guanyar la primera medalla de tota la història de l'equip paralímpic de refugiats amb un bronze en para taekwondo en la categoria K44 -47 kg femení, mentre que Guillaume Junior Atangana es va convertir en el primer refugiat masculí a guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics o Paralímpics després de guanyar el bronze en els 400 m T11 tres masculins. "Vull donar aquesta medalla a tot el món", va dir Khudadadi, que havia fet el seu debut paralímpic a Tòquio 2020 pocs dies després d'una escapada terrible del seu país natal, l'Afganistan. "Espero que algun dia hi hagi llibertat al meu país, per a tot el món, per a totes les noies, per a totes les dones, per a tots els refugiats del món". Khudadadi va perdre un braç per culpa de la poliomielitis.
Una de les imatges dels Jocs ha estat la tècnica del nord-americà Ian Seidenfeld al tenis taula. Seindenfeld és nan i, per tant, no pot arribar a totes les pilotes durant els partits, quan aquestes es queden a prop de la xarxa. Per tant, fa servir un pal de fusta per allargar la seva pala. Durant els partits, on competeix contra rivals no afectats pel nanisme, alterna el pal amb l'ús de la pala curta. Fill d'un campió paralímpic en tenis taula, ha guanyat el bronze. A Tòquio havia guanyat l'or.
L'aragonesa Teresa Perales segueix fent història amb 48 anys i ja és l'esportista espanyola amb més medalles paralímpiques, doncs n'ha guanyat 28. Tantes com Michael Phelps en la natació olímpica. A París ha aconseguit una medalla de bronze de gran valor, ja que en aquest cicle olímpic s'ha vist obligada a canviar de categoria a causa de problemes en la mobilitat d'un braç.
L'alemany Thomas Wandschneider viu en un poblet a prop de Xàtiva des de fa una dècada, on treballa al sector del turisme. Abans, aquest home que no pot caminar i necessita cadira de rodes, va arribar a viure sis anys dins d'un cotxe en un moment en què buscava una nova vida. A Xàtiva, va apuntar-se al club de bàdminton local i amb 60 anys s'ha convertit en un dels atletes més veterans en aconseguir una medalla, un bronze.
L'atleta italià Alessandro Ossola va aprofitar la seva participació als 100 metres masculins per demanar-li a la seva parella, que era a la graderia, si es volia casar amb ell. La resposta va ser afirmativa. Ossola va patir un greu accident de moto el 2015 en què va morir la seva primera dona i ell va perdre una cama. Per superar el cop, va començar a fer esport i ara és paralímpic i ha conegut la que aviat serà la seva dona. "Cal ser positiu sempre, mirar al futur. I París és la ciutat de l'amor, no?" diria.
El ciclista de Viladecans, que va patir un accident treballant quan era jove que el va deixar en una cadira de rodes, s'ha convertit en un dels millors ciclistes paralímpics, ha guanyat la medalla d'or a la contrarellotge i la medalla de plata a la prova en ruta. Garrote, que havia guanyat un or i un bronze a Tòquio, fa servir una handbike, una bicicleta moguda amb els braços. Gràcies a ella, s'ha convertit en un dels millors atletes paralímpics catalans de tots els temps.