![1. FONT DE LA RABASSADA (SANT CUGAT DEL VALLÈS) Aquesta font és un dels pocs vestigis d’un dels establiments més singulars de Collserola, el Gran Hotel i Casino de la Rabassada, que va comptar amb un restaurant regentat pels millors xefs vinguts de París, un parc d’atraccions i un casino amb ruleta. La història del Casino sempre ha estat envoltada de llegendes, però la veritat és que la seva sort va topar amb diverses prohibicions del joc i amb crisis que van fer-lo entrar en decadència. De l’antiga esplendor se’n conserva aquesta font, de formes sinuoses que recorden Montserrat o la Pedrera, i que servia per al gaudi dels seus hostes. 4. FONT DE LA BUDELLERA (BARCELONA) Aquesta font de Vallvidrera, antigament coneguda com a font d’en Malla, pren el seu nom de la masia de la Budellera, per l’ofici de Felip Moretó, el seu propietari a principis del segle XIX. Moretó, corder de viola, rentava els budells en el procés d’elaboració de les cordes dels instruments. Altres explicacions parlen dels beneficis per als budells de les seves aigües, molt apreciades. El paisatgista Jean-Claude Nicolas Forestier va ser l’encarregat de donar-li la seva forma actual, elegant i distingida, ben diferent de l’origen desagradable del seu nom. S’hi pot arribar amb el funicular de Vallvidrera. 6. FONT DEL GAT (BARCELONA) Sens dubte, la font més coneguda de Barcelona després de la de Canaletes. Amb nom d’animal, com la font del Lleó o la font de la Guatlla, és impossible no pujar-hi entonant la història de la Marieta de l’Ull Viu i el soldat. Dins dels Jardins de Laribal, dissenyats per Forestier i Rubió i Tudurí, Puig i Cadafalch hi va construir el restaurant que va viure l’època gloriosa de les fontades, els balls i els aplecs de muntanya. 7. FONT DE SANTA ANNA (BARCELONA) Situada a la confluència de l’avinguda Portal de l’Àngel i el carrer Cucurulla, es tracta de la font més antiga de Barcelona, datada l’any 1356 i que abastia d’aigua de boca l’antiga ciutat emmurallada a través de les canalitzacions que baixaven de Collserola. Des de llavors ha patit diversos canvis. Originalment de forma octogonal, va perdre tres cares al ser adossada al Palau Pignatelli, i va ser reformada i ampliada l’any 1819. L’any 1918 l’artista noucentista Josep Aragay li va donar l’aspecte i la decoració ceràmica actual. 2. FONT D’EN RIBAS (SANT CUGAT DEL VALLÈS) Potser la font més monumental de Collserola, datada de l’any 1909, està adornada amb mosaic de color verd, blau i blanc, i respon al desig del seu propietari, el senyor Ribas, de fer la competència a la fama del veí Gran Hotel -i posteriorment Casino- de la Rabassada. Sembla que d’aquell projecte somiat pel seu propietari només en va quedar com a testimoni aquesta font, que hauria d’haver servit de lloc de passeig per als hostes de l’establiment, del qual el seu propietari només va poder aixecar els fonaments abans de morir. 8. FONT DE SANT JUST (BARCELONA) La llegenda diu que va ser el conseller Joan Fiveller qui, en un dia de cacera, va trobar una deu d’aigua que va fer canalitzar i conduir cap a la ciutat de Barcelona. Situada a la pintoresca plaça de Sant Just, al costat de l’església gòtica i ben a prop d’on els Fiveller tenien el seu palau, la font del 1367 ha patit també diverses modificacions estètiques, i l’aspecte actual respon a una reforma neoclàssica de l’antiga font gòtica. 3. FONT GROGA (SANT CUGAT DEL VALLÈS) Aquesta font es troba en una clariana a prop del paratge de Vista Rica, a la carretera de la Rabassada, on es pot deixar el cotxe si és que s’hi arriba amb automòbil. Rodejada de vegetació, alzines, roures i plataners, la font raja d’una gran construcció semicircular, d’obra arrebossada. Al tractar-se d’una font ferruginosa, l’aigua deixa un dipòsit groguenc que ha donat nom a la font. De fet, la llegenda popular afirma que l’aigua de la font Groga venia d’un estany fabulós on les nimfes guardaven un tresor, del qual les aigües agafaven el color de l’or i procuraven bona fortuna a qui en begués. 5. FONT DE CAN JANÉ O FONT DE SANT MEDIR (SANT CUGAT DEL VALLÈS) Durant anys, els propietaris de la masia de Can Jané (o Can Gener) van comercialitzar l’aigua d’aquesta font originària del segle XVII sota la marca Manantial Jané - Aigua de Sant Medir. En queden com a testimoni els dos plafons ceràmics que representen el sant pagès d’aquesta vall, venerat a Sant Cugat i a Barcelona. Un d’original molt deteriorat pel pas del temps i la iconoclàstia de la guerra del 1936, i l’altre una còpia col·locada per la Penya Regalèssia. 9. FONT DE SANTA MARIA DEL MAR (BARCELONA) Com la de Santa Anna i la de Sant Just, la de Santa Maria del Mar (o font dels Senyors) portava a la ciutat vella de Barcelona l’aigua de Collserola. La més nova de les tres -data de 1403-, va ser construïda per Arnau Bargués just al davant de l’església de Santa Maria del Mar, de la qual pren el nom.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La ciutat d’ivori
Opinió |
03/09/2017
L’exemple de Peiró (i evocació de Josep Benet)
Opinió |
23/07/2017
Ara fa 80 anys al terrat del Poliorama
Opinió |
16/05/2017
La França temptadora
Opinió |
21/04/2017
La desitjada suspensió inconstitucional
Opinió |
20/03/2017
El president davant els jutges
Opinió |
05/02/2017
Pere Romeu, de Torredembarra al món
Crítiques |
04/02/2017
Ministres d’Hisenda i pirates evasors
Opinió |
26/12/2016
La desconnexió cultural
Opinió |
28/11/2016
Espanya en el bucle infinit
Opinió |
05/10/2016
Les memòries (històriques) d’Ada Colau
Opinió |
05/08/2016
80 anys d’estraperlisme i chadisme
Opinió |
25/07/2016
Ecos de la Guerra Freda
Opinió |
15/06/2016
L’heroica però inoportuna Pasqua irlandesa
Opinió |
24/04/2016
El nomenclàtor polític
Opinió |
19/02/2016
“Només vull els ossos del meu pare”
Cultura |
29/01/2016