Iaroslav Bojko: “No odio els russos, no seria útil per al meu país”

BarcelonaIaroslav Bojko (Txerníhiv, 1996) no va dormir la matinada del 24 de febrer. Diu que el que més recorda són les sirenes. Pocs dies després de la invasió russa va ajudar a impulsar una xarxa de suport a les zones ocupades que s’ha acabat batejant com el Moviment de Resistència Civil del Llaç Groc, que va rebre el premi Sàkharov 2022 de la Unió Europea.

Per què un llaç groc?

És el color de l’escut d’Ucraïna. I també del sud del país: el gra, l’estepa, el sol.

Com comença el moviment?

Quan l’exèrcit rus va començar a ocupar les ciutats del sud, vam passar a donar suport a les protestes locals. Però cada vegada era més perillós i vam crear una altra mena de resistència, no a través de protestes multitudinàries, sinó jugant amb els símbols.

Per exemple?

Posar cartells a favor d’Ucraïna o símbols nacionals a l’espai públic. I també els llaços grocs. Es va convertir en una forma de protesta molt popular perquè no cal tenir experiència militar. Has de pensar que a les zones ocupades hi havia una gran atomització social i no es podien expressar algunes opinions o compartir-les. Vam crear una organització que permetés la comunitat en línia perquè de vegades, quan no pots protestar, et queden els símbols com a última via de resistència.

Com és la vida sota ocupació russa?

A Kherson, al principi de la invasió, es van quedar sense pa, electricitat i aigua corrent. Va tornar a funcionar al cap d’una setmana, però molta gent ja havia marxat cap als pobles perquè pensaven que seria més fàcil conrear-hi aliments. I justament als pobles és on hi ha hagut més crims contra la humanitat de les forces russes, perquè en un entorn rural consideren que és més fàcil que no hi hagi testimonis ni periodistes.

I ara?

Continua sent una situació molt dura, amb molts desastres humanitaris, com a Mariúpol, o problemes amb l’aigua corrent, com a Crimea. En molts llocs ocupats no hi ha serveis públics, ni metges ni bombers.

Com ha canviat la seva vida la guerra?

Del tot. Havia estudiat polítiques, treballava d’assessor per a diferents campanyes. Això ja es va acabar i vaig decidir conèixer millor la propaganda d’aquesta guerra híbrida.

És important la paraula: híbrida.

Quan la guerra va començar l’any 2014 no estàvem gens preparats per a aquesta forma de guerra. No parlo de la invasió, sinó de la guerra que lliuren els russos també en l’àmbit de la propaganda, la guerra psicològica, de xantatge. Ara ho entenem molt millor. I el que volem és que ho entengui també la població europea, perquè és una de les dianes més importants de la guerra híbrida que porta a terme Rússia per mitjà de les associacions d’empresaris, dels diners russos i òbviament del seu arsenal i de la seva energia.

Què li sembla el paper de la UE?

És un instrument únic per construir una política exterior compartida, que no se centri en els interessos egoistes de cadascú. Putin vol dividir Europa.

¿Fins on creu que està disposat a arribar el president rus?

Crec que l’estratègia passa per intentar crear una aliança entre Rússia, l’Iran, la Xina i potser també Corea del Nord. Formular un nou sistema en què Occident pugui témer les reaccions de l’altra banda, per exemple, amb la guerra nuclear. És la lògica de la Guerra Freda. És el divideix i venceràs.

¿És difícil per als ucraïnesos no odiar els russos?

Des del primer dia de la guerra, la meva por va ser perdre el cap. Si odio, soc menys útil per al meu país. Entenc que l’odi és un mecanisme d’autodefensa psicològica quan et maten algú que t’estimes. Estic en contra del règim polític rus i de la cultura russa, que encara té molts elements d’imperialisme, però no odio. Intento allunyar-me dels sentiments i protegir-me amb la raó.