Antoni Bassas24/12/2015

24, 25, 26 i 27… L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

El sentit comú diu que avui ja no estem per gaire política, però tampoc no és ben bé veritat. Tothom sap que quan aquesta nit o demà, o demà amb els galets o el dia de Sant Esteve, amb els canelons, a moltes cases, així que algú pronunciï les paraules ‘CUP’ o ‘Mas’ l’esperit del Nadal sortirà volant per la finestra.

De manera que, en previsió d’haver de posar arguments sobre la taula, només una idea.

Mirin aquest mapa: és el mapa de les eleccions de diumenge. El blau és el PP, i el vermell és el PSOE. On comença aquella Catalunya? Allà on s’acaba el blau i el vermell. Claríssim, no?

Cargando
No hay anuncios

I, en canvi, quan Rajoy i Sánchez es reuneixen, tots els analistes de capçalera de l’un i de l’altre parlen de ‘desafío territorial’. ¿De debò que davant aquest mapa creuen que això s’atura amb jutges o policies o portant el Senat a Barcelona? ¿Davant aquest mapa on no surten, creuen que tot és una bogeria de Mas, com han estat dient fins ara, o de Colau, com diran a partir d’ara? Rivera ha proposat un “pacte per Espanya”. Excloent-ne Catalunya?

Mirin ara aquesta foto. La ve baixa de l’any passat. Una gentada. Diumenge, uns 3.500 militants de la CUP decidiran a Sabadell si envien tota aquesta gent –i uns quants mes– a repetir eleccions o investeixen Mas. Els del ‘no’ diuen que Mas no eixampla la base sobiranista. Personalment, opino tot el contrari: Mas ha portat autonomistes a l’independentisme, i empresaris i liberals. Ha fet la feina a la dreta i al centre que altres han fet per l’esquerra i l’extrema esquerra. Fins i tot, si acabéssim acceptant que Mas és l’obstacle –curiós que sigui l’obstacle el president imputat per posar les urnes el 9-N, la qual cosa és un escàndol– aleshores, qualsevol altre de Convergència està bé? O tampoc, perquè només volem anar agafats de la mà del que pensa igual que nosaltres?

Cargando
No hay anuncios

Què tenen en comú aquestes dues imatges? Mostren una realitat contundent, mostren que a vegades allò que és ben gros no es veu. I què és el més gros i que sembla que algú no veu en aquestes dues imatges? Al mapa, que Catalunya, com a sistema de partits també se n’ha anat, que la independència és una opció real i el referèndum, una sortida que acabarà sent inevitable. I la de la ve baixa, que hi ha una il·lusió al carrer que no s’hauria de frustrar.

Des d’aquest plató de l’ARA, i en nom de tot l’equip, que tinguem un bon Nadal.