Editorial per a dies horribles, amb Antoni Bassas
Si vostè va votar ‘sí’ el 27-S és possible que avui se senti com un seguidor del Madrid l’endemà del 0-4. El TC declararà inconstitucional, probablement avui, la declaració de ruptura del 9-N. Montoro trigarà deu mesos a pagar tots els diners que la Generalitat deu a proveïdors. Junts pel Sí i la CUP no tan sols no arriben a cap acord per la investidura d’Artur Mas, sinó que han entrat en una fase de retrets mutus. I, a menys de 20 dies per a les eleccions espanyoles, les enquestes continuen donant al PP una amarga victòria per la mínima i un paper clau a Ciutadans, capaç d’arrabassar el segon lloc al PSOE.
Sobre aquest panorama, alguns comentaris: la declaració del TC arribarà ben polida just hores abans que comenci la campanya electoral, en una nova demostració d’eficàcia a la carta de l’alt tribunal. És una resposta de l’Estat, ben coordinats tots els poders, sense despentinar-se, una resposta des del mànec de la paella que posa en evidència els que van tenir la gran pensada estratègica d’anunciar que el Parlament desobeiria el TC o obeiria només les lleis del Parlament. I tot, per mostrar que Convergència no faria marxa enrere en la independència. Com si hagués calgut anunciar la desobediència per celebrar la consulta del 9-N. Segur que la primera majoria absoluta independentista del Parlament s’hauria pogut començar a gestionar amb més intel·ligència.
Que el TC anul·li la declaració no canviarà les coses, però era un gol francament evitable.
Més greu és la qüestió del FLA. Estem parlant de cobrar 3.034 milions d’euros. Té tota la raó el conseller Mas-Colell quan diu que se’ns castiga per votar el que no els agrada. Que la resta de comunitats cobrin quan toca i a la Generalitat li paguin en deu quotes mensuals és una discriminació absolutament intolerable, i explica clarament com l’estat espanyol vol el govern de Catalunya: de genolls.
Aquest punt entronca amb el de la negociació de Junts pel Sí i la CUP. De res serveix fer plans de xoc contra la pobresa si no tens ingressos. Ja pots voler donar contingut social als pressupostos, que si no tens ingressos... Aquest és el problema de la Generalitat: que no ingressa ni per pagar el que gestiona ara. Es pensen que és casualitat que al País Basc l’atur sigui del 13%? O que la Generalitat no pugui fer una convocatòria de Mossos d’Esquadra? Negociar la investidura i la legislatura com si la Generalitat pogués triar fer pressupostos molt socials o no té molt d’autoengany.
Sigui com sigui, el resultat de tot plegat és que vostè està decebut perquè la política no li està donant la resposta que buscava, i en dos mesos sembla que li hagin robat la il·lusió que sentia el 27-S. Suposo, li haig de dir, que no va pensar que això seria bufar i fer ampolles. Ara pot pensar que els partits no estan a l’altura, que la CUP amaga la seva por darrere la seva convicció... tot això, s’entén. Però jo no em flagel·laria més del compte. Vull dir que aquesta determinació de tants catalans, aquests anys de buscar pacíficament i democràticament un futur millor davant el bloqueig de l’Estat a parlar de res ha estat una reacció formidable d’un país que és viu i que pensa per ell mateix, que s’adona de l’estrès legal, financer i cultural a què l’Estat el sotmet. Haver defensat aquesta posició, haver fet el viatge de l’autonomisme al sobiranisme ha estat una reacció de dignitat, de lògica, una barreja estranyament perfecta d’emoció i de racionalitat. Només si els que pensen així són capaços de convèncer més gent, només si d’una vegada el ‘sí’ comunica millor la relació que hi ha entre sobirania i justícia social, es farà realitat allò que sempre hem cregut i que en dies ‘down’ com avui crec que hem de repetir, encara que pugui sonar fora de temps, i és que aquest país acabarà dient el que nosaltres vulguem.