"Catalunya, políticament activada". L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

Una gentada va manifestar-se ahir a Amposta en defensa del cabal de l’Ebre. Que hi anés una gentada demostra que els convocants van tocar la fibra amb aquell “natros pugem sempre, ara baixeu vatros”. I natros vam baixar. Aquells anys de manifestacions contra el Pla Hidrològic, com la manifestació compartida de ‘natros’ i ‘vatros d’ahir, demostren que per a molta gent d’aquest país les comarques de l’Ebre han deixat de ser una regió oblidada, i que l’Ebre se sent capaç d’alçar la veu. M’ho va dir l’Emili Rosales al mes de maig de l’any passat, quan vàrem anar a fer un reportatge a Tortosa durant la campanya de les municipals: “A Tortosa la gent encara té una profunda necessitat d’explicar-se, però ja no tant de queixar-se. Tot va canviar fa deu anys a partir de tres paraules: “No al transvasament”. Aquella revolta va servir molt per a l’autoestima”. “La millor herència de l’oposició al Pla Hidrològic Nacional és que la gent es va activar políticament”.

L’Ebre el va activar el pla, Catalunya la va activar el 15-M i el procés, sobretot, el procés. Catalunya és un país activat políticament. Sembla que estigui subratllant allò que és obvi, però és d’una gran transcendència que els poders polítics i econòmics sàpiguen que sempre hi ha milers de persones treballant en entitats i disposades a manifestar-se per poc que se sentin perjudicades.

Per què dic que la manifestació d’ahir a Amposta és transcendent. Perquè té dos elements molt contemporanis. L’un és aquesta revolta de classes mitjanes i treballadores davant les polítiques decidides des de dalt. És el signe dels temps a tot arreu. L’altre dia, el candidat demòcrata Bernie Sanders li deia a Hillary Clinton en un debat que quan els interessos del poder dominen els de la gent, la gent pot acabar abandonant la política. Sortosament, aquí no ho hem fet.

I l’altre element contemporani és que aquesta manifestació és per a un bé bàsic, com l’aigua. Em sembla que és el tipus de manifestació que anticipa el futur a tot el planeta: com ens repartim els recursos naturals. En això hi ha debat, però els interessos immediats no són sempre coincidents: els regants dels trams alts i mitjans de l’Ebre, a Lleida, per exemple, no ho veuen igual. Cap solució que s’adopti en matèria de recursos naturals es pot prendre a la brava, sense informació, sense una incasable recerca del consens, sense tenir clar que en un mapa hi pot haver ‘natros’ i ‘vatros’. Però al final, al planeta, tots som ‘natros’.