La salutació d'un mosso a Dani Alves, un gest "desafortunat"

BarcelonaDivendres 5 d'abril. Dani Alves, acompanyat de la seva advocada Inés Guardiola, acut a signar a l'Audiència de Barcelona, una de les condicions per complir en règim de llibertat provisional la condemna de quatre anys i mig de presó per violació. Abans d'entrar a l'edifici judicial, un mosso d'esquadra encarregat del dispositiu de seguretat desplegat saluda efusivament l'exjugador del Barça, que li respon amb un enorme somriure. El gest de complicitat entre els dos homes no ha passat desapercebut a les xarxes socials, però, preguntat per l'ARA, el departament d'Igualtat i Feminismes ha remès al d'Interior, que s'ha limitat a qualificar el gest de "desafortunat".

La salutació, que arrenca una rialla d'Alves i Guardiola, no és ni de bon tros un gest delictiu, però per a les expertes consultades per l'ARA evidencia la "camaraderia masculina" fins i tot quan hi ha una violació provada i condemnada, i envia un missatge fatal per a la noia víctima de l'agressió al Sutton de Barcelona i, per extensió, per a les dones que no denuncien. Segons dades de la conselleria que dirigeix Tània Verge, només el 12% de les agressions sexuals arriben als jutjats o a comissaria.

L'advocada penalista especialista en violència masclista Júlia Humet, del despatx Nèmesi, subratlla que s'ha de "relativitzar" el comportament del mosso, però de totes maneres afirma que imatges com aquesta posen en relleu que "potser els agents necessiten una mica més de sensibilització i de formació", perquè pot fer la sensació que com que Alves és un personatge reconegut per la seva professió "se'l perdona d'alguna manera". Recentment, en la presentació del llibre Pioneres de la periodista Sònia Pau, el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, va admetre el masclisme en els cossos de seguretat, molt masculinitzats, fins i tot amb les poques companyes dones que hi ha als Mossos, els Bombers o els Agents Rurals.

Pacte per als privilegis

Per a Ana Burgos, antropòloga i coordinadora de l'Observatori Noctàmbul@s de FSC, la complicitat que demostra el mosso és un exemple més de la "camaraderia masculina i de pacte entre homes per mantenir privilegis", que per l'educació tradicional no tenen les dones entre elles. Són els privilegis, continua l'experta, per exercir el poder i la dominació cap a les dones amb la violència sexual.

Des d'un punt de vista antropològic, Burgos assenyala les diferències en què nens i nenes s'han socialitzat històricament. Mentre els primers són educats en la solidaritat masculina per poder seguir ocupant posicions de poder, a les dones se les ensenya a comparar-se entre elles, a sentir enveja i fins i tot a barallar-se. Prova d'això és que els mitjans sovint situen els conflictes entre germans com una lluita entre cunyades, per exemple, o en la comparativa d'estils de les parelles actuals d'homes amb les anteriors.

Burgos i Humet coincideixen en preguntar-se com reaccionarà la dona que va denunciar Alves i que va assegurar que en un primer moment va témer que no creguessin la seva versió. També Isabel Muntané, codirectora del màster de gènere i comunicació de la UAB, apunta en aquesta direcció, i es pregunta com les dones s'han de sentir "segures i reconfortades" amb els agents públics si "públicament mostren una relació de camaraderia amb algú famós i amb diners". Per a Burgos, l'actitud del mosso envia el missatge a les eventuals víctimes que existeix un "tu ets un dels nostres" amb l'agressor, és a dir, una certa impunitat.