La pandèmia empobreix més les dones: el 37% de les assalariades no passen dels mil euros
La ciutat tanca el 2021 amb una taxa d'ocupació femenina per sobre de la mitjana europea i amb la bretxa salarial de gènere al 17,5%
BarcelonaLes dones cobren menys, ascendeixen menys a llocs de responsabilitat i ocupen més sovint els llocs de feina més mal pagats. Les dades, que ja no sorprenen ningú, les recull ara l'informe sobre dones i mercat de treball que ha fet l'Ajuntament de Barcelona a través de Barcelona Activa. S'hi explica que un 36,8% de les barcelonines assalariades ingressaven cada mes un màxim de mil euros nets, segons les dades del 2020, un percentatge que es va disparar deu punts i mig en un sol any i que és força més pronunciat que el dels homes: el 32,9% dels barcelonins són com a molt mileuristes, tot i que aquest percentatge també ha anat 11 punts amunt després de la crisi del covid. La diferència de quasi quatre punts percentuals entre ells i elles es manté en totes les franges d'edat i s'accentua entre les persones de més de 50 anys.
Si bé és cert que la sortida de la crisi sanitària ha portat a màxims la taxa d'ocupació femenina (74,1% el 2021) i una baixada interanual de l'atur del 29,5% entre les dones, també és cert que elles tenen més pes dins el col·lectiu de treballadors considerats pobres i que es manté l'anomenat "terra enganxifós": les màximes contractacions de dones es donen en sectors com les cures i les feines de la llar, que són ocupacions amb menys valoració econòmica.
La pandèmia ha fet més evident la feminització d'aquestes feines essencials. I l'informe demostra aquesta "dualitat" en un mercat laboral on elles és cert que guanyen protagonisme en sectors com el tecnològic (36,7% de les contractacions el 2021), que ofereix bones remuneracions, però continuen sent una majoria aclaparadora en àmbits com les activitats de la llar (84% de les contractacions). "La nostra ciutat no es pot permetre prescindir del talent del 50% de la població. Per això celebrem que les dones s’obrin pas en l'àmbit tecnològic, un sector de futur que ens permetrà avançar cap a una societat amb més oportunitats", remarcava el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, que assegurava que la ciutat ha de continuar treballant per reduir tant l’elevada feminització de determinades professions com la bretxa salarial.
La diferència de sous entre homes i dones a Barcelona, tot i reduir-se en 1,2 punts entre 2019 i 2020, es manté: les barcelonines van cobrar de mitjana un 17,5% menys. Una diferència que, això sí, és lleugerament inferior a la catalana (18,9%) i a l'espanyola (18,4%). El sou mitjà de les barcelonines se situava el 2020 en 27.661 euros bruts, mentre que a la ciutat és de 30.593 euros. La bretxa salarial s'ha anat mitigant els últims anys, uns set punts en una dècada. En el període 2012- 2014 superava el 25%, però durant aquests anys ells han patit una severa devaluació salarial (-9,2%) i elles, que partien de més avall, han crescut més per les pujades del salari mínim i també han tingut més contractes en sectors essencials amb la crisi sanitària.
La ciutat va tancar el 2021 amb una taxa d'ocupació femenina del 74,1%, una dada que suposa una pujada de 6,2 punts i que, com remarca l'informe, situa Barcelona prop de la taxa dels països del nord d'Europa, que són la referència, i per davant de la mitjana de la Unió Europea (64,3%). S'ha assolit, de fet, el valor més alt de la sèrie històrica i el percentatge ja gairebé s'acosta al dels homes. La diferència és ara de menys de dos punts, quan fa quinze anys eren més de 15. I això també es nota en les xifres de l'atur a la ciutat: tant el masculí com el femení es van reduir notablement després de la part més dura de la pandèmia, i el de les dones se situa ara al voltant de les 35.000 persones, una xifra que no s'assolia des del 2008.
Més bretxa als barris benestants
La bretxa salarial es dona en gairebé tots els barris i sectors professionals, amb excepcions gairebé anecdòtiques, però és més pronunciada entre llicenciats, enginyers i càrrecs d'alta direcció pel sostre de vidre que fa que ells ho tinguin més fàcil per promocionar-se i ascendir. En l'àmbit de les finances i les assegurances, la diferència entre el sou que perceben homes i dones més que dobla la mitjana de la bretxa a la ciutat i se situa en el 42,7%. La diferència també és molt notòria en sectors científics i tècnics (28,5%), mentre que només en dos sectors el desequilibri és a favor de les dones: en la construcció i en la venda i reparació de vehicles, dos espais molts masculinitzats.
Si es miren les diferències sobre el mapa s'observa que els districtes amb rendes més altes, com Sarrià-Sant Gervasi (31,8%) i les Corts (25,4%), són els que tenen bretxes salarials més desfavorables per a les dones, tot i ser les zones on elles tenen sous mitjans més alts. Això s'explica sobretot per la molt superior presència d'homes en càrrecs directius i sous molt per sobre dels que perceben les dones. Però hi ha una excepció, Ciutat Vella, l'únic districte on viuen més homes que dones i on la bretxa es decanta –per la mínima– a favor d'elles.
Barcelona Activa inaugura al 22@ aquest dimarts, 8-M, el nou Espai Lidera, un nou centre que buscarà promoure l’emprenedoria liderada per dones a la ciutat.