"No era el moment de fer dues manifestacions"
La mobilització unitària omple Madrid de color lila i multiplica l’assistència de la marxa antitrans
Madrid"No era el moment de fer dues manifestacions amb el panorama que tenim. Ho porto malament, la veritat. Esclar que pensem diferent, però les dones hem d’estar unides". Ana Isabel Gómez- Escalonilla no amaga el seu disgust per la convocatòria d’una marxa alternativa a la unitària de les feministes contràries a la llei trans. Ella ha vingut amb les seves dues filles adolescents, que porten mascareta, samarretes i mocadors liles. En realitat el que es veu des de la plaça d’Atocha, punt d’inici de la manifestació, és una autèntica marea lila, amb una presència molt transversal de joves, famílies i dones més grans. Al final, la fractura del moviment feminista no és tal, perquè la marxa alternativa només reuneix entre 3.000 i 5.000 persones, segons la Delegació del govern espanyol. A la unitària n'hi ha unes 30.000.
“Portem dos anys sense veure’ns, noies, i hem de cridar ben fort!” A la capçalera de la manifestació tenen clar que allà no hi sobra ningú. “Les companyes trans són les nostres companyes, que quedi clar: aquesta és una manifestació transinclusiva!”, crida megàfon en mà la portaveu. I el públic respon amb un lema que provoca urticària entre les feministes que han convocat a la mateixa hora però en un altre lloc: “Hi ha dones que no tenen vagina!”
La manifestació és un mosaic que va des de les diverses ministres que hi participen fins a col·lectius anarquistes. A la marxa hi ha la vicepresidenta primera, Nadia Calviño, i la ministra d’Igualtat, Irene Montero, però també Isabel Rodríguez, Carolina Darias o Pilar Alegria. Així, a pocs metres de distància, et trobes des de tribus urbanes fins a senyores amb abric elegant i xapa feminista. L’ambient, però, és festiu, tot i que les anticapitalistes aprofiten per cridar contra el govern i contra Yolanda Díaz per la reforma laboral.
No a la guerra
El debat sobre la guerra és present en moltes pancartes i cartells, la majoria de caràcter pacifista genèric amb la paraula “Pau” o “No wars”, però també es veu algun “Stop Putin”. Hi ha crits contra l’OTAN, però no són majoritaris. On sí que hi ha molta unanimitat és en la defensa de l’abolició de la prostitució. Un dels lemes apel·la directament als homes i afirma: “Es prostitueixen consciències, no els cossos de l@s pobres”.
La Marta, que espera pacientment l’inici de la marxa, no veu perill de fractura en el moviment: “Cadascú es pot manifestar pel que cregui convenient. Jo he vingut a aquesta perquè s’ajusta més al que jo penso”. La manifestació avança de forma una mica caòtica i hi ha moments en què uns venen i altres tornen. L’Ajuntament ha il·luminat el seu edifici amb focus lila, igual que l’estàtua de Cibeles. Curiosament (o no tant), la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, és fora de viatge. Això sí, algunes diputades del PP fan acte de presència a la manifestació alternativa, igual que l’escriptora Lucía Etxebarria, on coincideixen amb feministes clàssiques com l’exdiputada del PSOE Ángeles Álvarez. Ara caldrà veure si, després de l’experiència, hi torna a haver dues convocatòries.