Més dones treballant però amb la mateixa bretxa de gènere

BarcelonaL'increment del 25% del nombre de dones amb fills petits que s'han incorporat al mercat laboral en les últimes dues dècades no ha fet disminuir les desigualtats de gènere, en part perquè són elles les que continuen ocupant els llocs de treball més precaris i sobre qui recau encara la major part de les tasques de cura de la família. Aquesta bretxa de gènere s'ha eixamplat els dos anys de pandèmia i, en conseqüència, les dones són les que n'estan sortint més malparades i tenen un risc més gran de caure en la pobresa. Amb aquest panorama, les dones migrades, amb famílies monoparentals i racialitzades, són les que més pateixen l'exclusió social: la taxa d'ocupació de dones espanyoles entre els 22 i 45 anys era del 80% l'any 2020, mentre que entre les d'origen estranger no arribava al 60%.

Quan la professora Marianela Peña va arribar de Cuba va topar amb el mur de la burocràcia que li va impedir convalidar la seva titulació universitària i la va abocar a entrar al "mercat laboral negre, invisibilitzat", on s'han de refugiar les persones migrades almenys durant els tres primers anys d'estada, perquè per llei no tenen autorització per treballar legalment. Davant les dificultats, Peña, que ara és membre de l'entitat Fedelatina, va canviar el xip i es va centrar en ajudar la seva filla i el net petit, que havien aterrat a Catalunya una mica abans i que passaven per penúries econòmiques: entre mare i filla van "conciliar vida laboral i familiar" perquè la més jove pogués treballar, un cop va aconseguir els papers. "Decideixes empoderar-se i trencar el sostre de vidre, però costa molt per a les dones migrades que pateixen discriminacions de classe social, de gènere i d'ètnia o racial", s'ha lamentat en el debat posterior a la presentació de l'estudi La pobresa en les dones: el precari equilibri del treball i la conciliació, signat per María José González, professora agregada de la Universitat Pompeu Fabra, en un acte organitzat per la Taula del Tercer Sector en col·laboració amb el diari ARA.

González conclou que la pandèmia ha fet fora moltes dones del mercat laboral i estableix que per frenar el desequilibri de gènere en la conciliació no només cal que hi hagi més dones ocupades en feines remunerades, sinó que s'ha d'avançar cap a una racionalització d'horaris i aspirar a les 35 hores setmanals per afavorir el repartiment de les tasques de la llar i de les cures familiars i una millor gestió del temps personal. No només es tracta, ha dit, de treballar menys, sinó també que la jornada es pugui fer en horari intensiu. En aquest sentit, Alba Coma, de la Feicat (Federació d'Entitats d'Inserció de Catalunya), ha apuntat les bondats d'adaptar els horaris laborals a les necessitats personals dels treballadors, partint de la seva pròpia experiència com a gerent de Cartaes, una empresa d'inserció sociolaboral de gestió de residus.

La pandèmia també ha deixat al descobert "febleses" del sistema de protecció social i situacions d'especial atenció, com les treballadores en situació irregular o les víctimes de violència, segons González, que també proposa crear polítiques de família amb compensació salarial que eliminin el biaix de gènere, com passa per exemple amb la reducció de jornada a la qual solen acollir-se majoritàriament les dones. A més, com a mesures urgents en contra de la desigualtat aplaudeix l'anunci dels permisos remunerats per a la cura d'infants menors, invertir en polítiques per combatre la pobresa infantil –com l'escolarització gratuïta de 0 a 3 anys– i incentius per a la contractació formal de cuidadores i treballadores domèstiques per afavorir la regularització del sector.