Igualtat impulsa inspeccions per controlar la mida de les talles de roba

BarcelonaL'Agència Catalana del Consum començarà a inspeccionar els comerços de moda per garantir que compleixen la normativa europea sobre les talles, que estableixen uns centímetres per a cadascuna per evitar que cada marca fixi el seu propi patronatge. La iniciativa sorgeix arran d'una denúncia contra una cadena multinacional que només ofereix les talles més petites, la X i XS, i contra qui s'ha obert una investigació que, en cas que es tanqués amb una sanció, podria ser considerada una infracció greu, i pot comportar una multa que oscil·la entre 10.001 i 40.000 euros. El Govern no ha concretat quin és l'establiment investigat, però ha explicat que ven roba amb un tallatge per a un cos de nenes tot i adreçar-se a un públic general, a banda que exhibeix peces sexualitzades per a menors.

En el primer 8-M del departament d'Igualtat i Feminismes, la consellera Tània Verge ha posat sobre de la taula la seva estratègia per lluitar contra l'anomenada "pressió estètica", un tipus de violència simbòlica, ha dit, "imposada pel patriarcat, que provoca que les dones visquin tota la vida insatisfetes amb el seu cos". En aquest sentit, la titular ha donat xifres que considera inacceptables, com que el 47% de les joves d'entre 12 i 16 anys es vulguin aprimar o el 41% hagin iniciat una dieta per perdre pes pel seu compte i sense criteri mèdic. "No és normal que les dones se sentin sempre jutjades pel seu cos", ha insistit la consellera.

Des del 2008 una normativa de la Unió Europea regula l'etiquetatge de la roba i obliga que cada talla s'ajusti a uns determinats centímetres, de manera que una dona que faci servir una L sempre tingui la mateixa referència i no hagi d'estar mirant el patronatge de cada marca o de cada model. Això sovint crea angoixa, sobretot entre les més joves que estan construint-se la identitat, de la mateixa manera que ho fan les influencers, autèntics models i referents de milions de nenes i adolescents, a qui es vol obligar a informar que fan servir filtres especials en els seus posts.

Per a Sara Bujalance, directora de l'Associació Catalana contra l'Anorèxia i la Bulímia (ACAB), la força de la pressió estètica a les dones és un "factor clau per desenvolupar els trastorns alimentaris", que la pandèmia ha agreujat encara més, una tendència que no ha fet més que créixer en els últims anys. Malgrat valorar els passos que Feminismes ha fet amb aquest pla, l'entitat adverteix que no n'hi ha prou de plantejar un abordatge a les xarxes socials, la televisió o la publicitat, sinó que cal també acabar amb l'exhibició de cossos superprims en passarel·les com la 080, en la línia del que ja han fet algunes rebutjant models amb talles petites.

Bujalance denuncia que, tot i la regularització de les talles, el sistema continua sent "caòtic" perquè els patronatges no són ni coherents ni habitualment estan basats en "les mides antropomètriques" de les dones de la comunitat a la qual es dirigeixen sinó que insisteixen a presentar models de bellesa allunyats de la majoria. "No es respecta prou el cos de la dona i els patronatges es fan basant-se en maniquins, no en dones", subratlla aquesta psicòloga especialista en trastorns com la bulímia, que incideix en el fet que la majoria de cadenes comercials separen fins i tot físicament les talles XL de la resta de patronatge o inclouen una talla 44 en les talles extragrans, assenyala com a casos de "discriminació".