L'hora de deconstruir el racista que portes dins

BarcelonaA la pregunta de si Catalunya és una societat racista només hi ha la resposta afirmativa. La qüestió s’ha plantejat gairebé retòricament perquè les cinc dones (Sònia Masuda Mora, Yolanda Sey Asare, Fatiha el Mouali i Eunice Romero Rivera i la moderadora Míriam Hatibi) participants en un debat organitzat per la conselleria d’Igualtats i Feminisme i l’ARA coincideixen que és racista, a parts iguals, tant per les accions i els discursos, parapetats en estereotips caducs, com per tot el que, i els qui, “oblida”. És el racisme del que nega ser-ho tirant de “Jo tinc un amic negre”, del que ho és sense saber-ho.

Com a punt de partida han assenyalat que, superats ja els anys de debats i discussions sobre la integració, ja només queda passar a l’acció. “Deconstruir el racisme” estructural que funciona perquè hi ha una població blanca al centre i unes minories “perifèriques” que es mantenen al marge i que comencen a reclamar un lloc en aquest espai confortable “on hi ha de tot”, deia Yolanda Sey Asare, actriu i cantant osoneca i un terç del grup The Sey Sisters. “No és que com a dones negres racialitzades ens inclogueu... és que nosaltres també som el feminisme, estem dins del grup dones”.

En el debat –que entre el públic ha comptat amb bona part de la cúpula de la conselleria, en absència a última hora de la consellera Tània Verge–, la directora de Migracions, Eunice Romero, ha assentit totes les afirmacions de les seves companyes de taula i ha promès que la futura llei catalana contra el racisme pretén donar resposta a moltes de les queixes i retrets, però també ha advertit que no totes les solucions passen per una llei. “No es basarà en percentatges sinó que s’aspira transformar espais i eliminar les excepcions”. Excepcions com que una asiaticoeuropea o una afrodescendent apareguin en una ficció, o presentant les notícies, ha afirmat l’actriu Sònia Masuda, que ha reclamat l’obligatorietat de passar per una “formació antiracista” per als creatius i guionistes que reben subvencions públiques i aconseguir que “mai més” hi hagi sèries com Merlí i L’última nit del karaoke, sense cap personatge racialitzat o directament caient en el tòpic.

"Oi que sobtaria no veure cap dona en una classe? Doncs no sorprèn trobar-se només una persona racialitzada", ha subratllat Fatiha el Mouali, llicenciada en econòmiques i tècnica en acollida, que ha afegit que cal ser conscients que aquestes discriminacions contínues es deuen al fet que hi ha una llei d’estrangeria que atempta contra els drets humans i un sistema de privilegis que deixa els no blancs fora de les universitats, dels bons llocs de feina i dels càrrecs polítics i els aboca a les prestacions i les beques, dues formes que només serveixen per “rentar la cara” de la societat racista. “A mi no em molesta que em diguin «mora», que podríem parlar-ne, però hi ha una llei discriminatòria”, ha afirmat per il·lustrar com el poble gitano, “amb més de 600 anys de presència a Catalunya”, encara pateix discriminacions i és el gran absent a tots els nivells. Un col·lectiu tan ignorat que entre les participants no hi havia cap gitana. “Serà una feina llarga”, han proclamat com a auguri.

I al públic, una dona afrodescendent ha retret que totes les esponges dels micròfons enganxats a l'orella fossin de color "carn blanca" que destacava en la pell negra d'Asare. És l'evidència que les perifèriques arriben a un centre que les ignora, ha vingut a dir.