El febrer de 2020, en un article en un diari digital, es difonia per primera vegada el terme criptogínia. És un neologisme que ja figura al Diccionari normatiu valencià i que, en la seva adaptació al basc, kriptoginia, també va ser incorporat al diccionari Elhuyar basc-castellà. En articles acadèmics i xarxes socials en francès i en castellà també s’han usat les formes equivalents criptoginia i cryptogynie, tot i no haver-lo admès encara oficialment.
El mot, encunyat per Begonya Pozo i Carles Padilla, de la Universitat de València, designa un fenomen recurrent al llarg de la història i en la majoria de cultures: l’ocultació de les dones i de referents femenins en diferents àmbits de la societat, especialment en espais de poder o de prestigi social. Les dones quedaven relegades a un segon pla o completament ocultes; de vegades el seu treball era atribuït a homes amb els quals treballaven o quedava amagat darrere d’un pseudònim masculí. És un tipus de violència de gènere simbòlica continuada al llarg del temps i no identificada perquè sembla que allò que no té nom no existeix. En ciència, un cas de criptogínia és l’anomenat efecte Matilda, que fa referència al menysteniment o ocultació de la recerca i les descobertes fetes per dones i duu el nom de Matilda Joslyn Gage, la sufragista que el va descriure l’any 1870.
Un dels objectius del Dia Internacional de les Dones que se celebra cada 8 de març és eliminar el biaix de gènere i la discriminació de les dones en tots els àmbits. En ciència, les Nacions Unides també van proclamar l’11 de febrer com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència per tal d’aconseguir l’accés ple i igualitari a la ciència i la igualtat de gènere i l’empoderament de dones i nenes. Aquest objectiu, però, no s’assolirà si primer no s’elimina la criptogínia.
