Com serà el 8-M aquest any?

El segon Dia de les Dones en pandèmia se centrarà aquest any en denunciar com la crisi del coronavirus ha agreujat i ha fet aflorar la precarització laboral, la violència contra les dones i la discriminació de les dones migrades. La millora de les dades epidemiològiques i la fi de les restriccions ha permès a l'Assemblea 8-M de Catalunya deixar enrere el format de concentració estàtica per recuperar la mobilització pel centre de Barcelona.

Sota el lema "Contra les precarietats, les fronteres i les violències. Les feministes som aquí" s'espera que milers de dones surtin als carrers, en un moment en què la sortida de la crisi sanitària del covid està evidenciant que són elles les que ho tenen més difícil per encarar la recuperació. Les dones pateixen amb més intensitat les conseqüències d'un mercat laboral precaritzat que les condemna a tenir més contractes temporals o de mitja jornada –sovint no desitjats– i a fer les feines menys reconegudes tant econòmicament com socialment, malgrat que la pandèmia ha demostrat que les cures i el sector serveis són essencials per al bon funcionament.

Però si el risc de patir una discriminació salarial respecte als homes –l'anomenada bretxa salarial és d'un 20%– és elevat, encara ho és més en les dones d'origen estranger, que es veuen abocades a fer feines sense contracte o a ocupar llocs molt per sota de la seva formació perquè sovint no se'ls facilita la convalidació dels títols dels seus respectius països. "Les dones migrades són les que queden en el mercat més precari", denuncia Ana Rodet, de la comissió de comunicació de l'Assemblea. En aquest punt assenyala com, a més, el feminisme occidental, representat per dones blanques, no només oblida les dones migrades sinó que tradicionalment ha recorregut a aquest col·lectiu més vulnerable per "encolomar-li les feines que no volen fer".

En el manifest de l'Assemblea, les feministes denuncien la falta de polítiques públiques per donar resposta a la pobresa i precarietat i indiquen el fracàs que ha suposat la posada en marxa de la renda mínima de ciutadania de la Generalitat i l'ingrés mínim vital del govern espanyol, que s'ha demostrat insuficient i ineficaç, en part per les traves burocràtiques que els envolten.

En el punt de mira de les feministes hi ha la llei d'estrangeria, el principal obstacle perquè els migrants puguin tenir una vida normalitzada, ja que empeny el col·lectiu a haver de viure durant els tres primers anys en la il·legalitat administrativa i dificulta el procés per aconseguir l'arrelament social, és a dir, els papers.

L'acte central del 8-M començarà a les 18 h del dimarts, en una manifestació que arrencarà a la plaça Universitat de Barcelona i recorrerà la Gran Via fins a Tetuan, per on baixarà fins a acabar a l'Arc de Triomf. Aquí es llegirà el manifest unitari de l'Assemblea 8-M.

A banda de la manifestació a Barcelona, també se n'han convocat a altres ciutats: A les 19 h hi ha un acte a la plaça Imperial Tàrraco de Tarragona i un a la plaça Barcelona de Tortosa. Una hora abans, a les 18 h, començaran les mobilitzacions a la plaça Ricard Vinyas de Lleida i a l'U d'Octubre de Girona.

L'Assemblea 8-M crida també a fer vaga general, però la convocatòria només té el suport de la CGT, mentre que la resta de sindicats de classe es limitaran a convocar aturades i concentracions.

La tarda-vespre de la vigília del 8-M és el torn de les passejades nocturnes no mixtes que organitzen entitats feministes de tot el territori per reivindicar diferents espais i la nit com a llocs segurs per a les dones, conscients que el sentiment d'indefensió i inseguretat és present en carrers i edificis dissenyats i planificats deixant punts morts o sense il·luminar. L'objectiu és posar en relleu el dret que tenen les dones -de fet, que té tothom- a poder caminar lliurement sense ser atacades ni sentir-se vulnerables.

A Madrid es farà evident la fractura del moviment feminista sobre la llei trans ja que s'han convocat dues manifestacions diferents. L'oficial, que comptarà amb la presència de les autoritats i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i la convocada per col·lectius feministes contraris a la llei trans.