David Urbano, unes mans que fan miracles

BarcelonaBufa, Tanc, Kung Fu Panda… Els jugadors de la selecció espanyola l'anomenen de moltes maneres diferents, però tots els consideren una persona clau en els èxits dels últims anys. David Urbano és un dels fisioterapeutes més respectats de l'Eurobàsquet 2022. "Sempre he estat gros i pesat, així que aquests malnoms m'anaven bé, però ara potser n'hauran d'anar buscant de nous perquè ja faig servir talles normals. L'ambient de la selecció espanyola és sensacional i els jugadors cuiden molt tots els treballadors que estem al voltant de l'equip. Hi ha un afecte molt gran dels jugadors, que et tracten amb estima i respecte", diu.

Quan Espanya va guanyar el Mundial del 2019, alguns dels jugadors importants de la selecció li van demanar a Urbano que els donés l'oportunitat de disputar un campionat més. La fe que les grans estrelles professen a aquest fisioterapeuta no té límits. “Aquest afecte és el premi més gran”, diu amb humilitat el granadí, que actualment compagina la seva feina a la Federació Espanyola amb la que fa al Barça.

Urbano les ha viscut de tots els colors i té moltes anècdotes per explicar. "Un no s'adona de com de bé vivim aquí fins que és a fora. Quan viatges és quan valores el que aquí tenim. Durant el Mundial de la Xina vaig trobar que el menjar era un desastre i, és clar, vaig baixar una mica de pes. Quan vaig arribar a Barcelona em vaig animar a fer una mica d'activitat física i com que els resultats anaven arribant ho vaig adoptar com una rutina. Quan me'n vaig adonar havia perdut més de 30 quilos. No em torno boig amb el menjar, però ara intento cuidar-me una mica", explica.

El sushi és una de les debilitats d'Urbano, que als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro va patir una indigestió. "Era un fanàtic del menjar japonès, però vaig patir un episodi d'anisakis. Els meus companys es pensaven que roncava, però en realitat m'estava ofegant. Eren les tres o les quatre de la matinada i no podia respirar. Vaig tenir picors i inflamació. Ara, abans de demanar sushi, sempre pregunto si han congelat el peix abans", confessa.

Passió per descobrir llocs

Urbano porta a la selecció espanyola des del 2011 i, per tant, només Rudy Fernández pot competir amb ell pel que fa a palmarès. Quan té alguna estona lliure intenta fer turisme, però no sempre és fàcil. "Això és un retret que em faig. Al final només veiem els pavellons i els hotels. Als Jocs Olímpics de Rio em vaig poder escapar per veure una final d'Usain Bolt, però als de Londres no vaig anar ni a la cerimònia d'inauguració. Al Mundial de Pequín no vam tenir temps de visitar la Gran Muralla i un matí lliure vam intentar acostar-nos a la plaça de Tiananmen, amb tan mala sort que hi havia una desfilada militar i una multitud de gent espectacular. Ens va costar una eternitat arribar-hi. Quan ja quasi hi érem ens vam trobar amb un control de seguretat i, com que no portàvem el passaport a sobre, no ens van deixar passar. Ens vam quedar a uns metres, però no vam veure res", recorda.