Com que els yuppies ja no estan de moda, potser algú es pensa que aquest yuppie és una exclamació d’alegria davant d’algun anunci inesperat (o molt esperat). Els yuppies, que venen de la sigla anglesa a partir de les inicials de young urban professional, i que, a més de joves i professionals acostumen a tenir alt poder adquisitiu i ideologia conservadora, fins i tot surten en alguns diccionaris catalans. L’expressió de sorpresa yupi, no. Tampoc escrita iupi, com es podria haver adaptat (si no, fixeu-vos en el folkie “iupi-ia-ia, iupi-iupi-ia” del “Si tu vas amb bicicleta whatsikei…”, que, si no viviu a Los mundos de Yupi, segur que coneixeu.
Crear paraules a partir de sons que ens remeten al que volen dir és un recurs més de les llengües per guanyar riquesa i expressivitat. Endevinar què és un zing-zing no és difícil si es tenen nens petits, i segur que a ells els agrada més (i aprenen més fàcilment) aquest mot que sonall. Per això de seguida saben què és un bub-bub. I per què no un guau-guau? Doncs perquè els animals també saben idiomes: cada llengua verbalitza el so que fan a la seva manera, segons les seves pròpies regles. I la tradició també hi té a veure. Per això són útils els diccionaris d’onomatopeies. En línia no en tenim cap de complet, però, per exemple, en trobareu un bon recull a les Fitxes de Dubtes i Terminologia de la Coordinadora de Dinamització Lingüística del País Valencià, en què el lingüista Miquel Boronat Cogollos va recollint dia a dia les novetats més interessants al voltant d’això que ens fa parlar tant. Gràcies a ell i a molts altres professionals que (sovint voluntàriament) posen a l’abast de tothom aquest valuós cabal d’informació, tenim tots aquests diccionaris a cop de clic que avui arriben a l’última pàgina. Bona consulta!
Fitxes de Dubtes i Terminologia de la CDLPV (Miquel Boronat Cogollos)
