El 16 de juliol del 2004 s’emetia a Catalunya Ràdio l'última edició del programa El món s’acaba, que Xavier Graset va presentar cada dia de 12 a 1 del migdia durant set temporades. Dels milers de programes que va conduir, n’hi ha un que va ser especial per la persona que hi havia asseguda al públic. “Vaig conèixer l’Anna Maria perquè va venir d’oient al programa”, explica el periodista.
Ella hi havia anat amb els companys de feina, entre els quals hi havia coneguts de Graset, així que quan va acabar el xou se’n van anar a dinar tots junts al Semproniana. “L’Anna Maria sempre diu que aquell dia estava molt simpàtic”, assegura Graset, i explica que potser no s’haurien tornat a veure si no fos perquè diverses trobades casuals els van tornar a unir. “Me la vaig trobar en altres programes i en alguna festa que feien a Reus Televisió, d’on soc accionista: diguéssim que ens anàvem trobant a través de la meva petjada en el món de la comunicació”, explica el periodista.
Tot i venir de mons diferents –ella és advocada–, compartien passió per la cultura, el cinema i el teatre, i les trobades casuals a poc a poc es van convertir en una relació íntima de la qual han nascut dos bessons, un noi i una noia, ara adolescents. “De l’Anna Maria m’agrada que és guapa i culta, i alhora té força i potència, a més de molt sentit de l’humor”, diu Graset, que reconeix que “el caràcter fort” és una altra cosa que tenen en comú.
Per això moltes vegades, explica el periodista, el seu dia a dia consisteix en una sèrie de pactes, sobretot en tot allò que té a veure amb els gustos. Un exemple són les vacances. “A tots dos ens agrada menjar bé, però ella és més de ciutat i jo de muntanya. A ella li encanten els esmorzars a l’hotel i a mi m’agrada sortir i descobrir algun bar nou cada dia”, detalla. Així doncs, fa temps que intercalen l’elecció dels viatges de cada any. Han estat a Escòcia, el Canadà, Moscou, Grècia, Àustria, Alemanya, França… “Aquest any segurament tocarà Milà i Venècia. Una cosa que també fem és repetir amb els nens els viatges que havíem fet com a parella”, explica Graset.
Dels viatges plegats s’han endut un costum que ja és tradició familiar els dissabtes. “Cada dissabte encenem els fogons i esmorzem ous ferrats, com als hotels”. Ara els nens volen que compleixin una altra tradició que han estat eludint: “Volen que ens casem”, revela el periodista. Tot i ser creients, el cert és que la parella no ho ha vist necessari: “L’important en una relació és la capacitat de fer feliç l’altra persona i de ser-ho tu també”, reivindica Graset, que malgrat tot no descarta que algun dia facin contents els nens.
