Vols tocar les dents d’un tauró?

L'Arboç“A la gran majoria de taurons no els agrada la carn humana”, em diu Joan Ribé. Mira, ja m’ha tranquil·litzat. “Però, esclar, com que el tauró no ho sap, quan té una persona a prop l’ha de tastar; li clava queixalada i intenta arrencar-li un braç o una cama”, afegeix. L’efecte tranquil·litzant s’ha esvanit. “La major part de persones que moren per un tauró és per un atac de cor”, afegeix en Joan. “De l’ensurt?”, pregunto. “Sí, sí, de l’ensurt”.

Joan Ribé és l’artífex del Cau del Tauró. No només em sorprèn saber que hi ha un espai visitable dedicat a aquest esqual a casa nostra, i no pas al costat del mar, sinó també tot el que m’explica en Joan, un dels grans experts en taurons a Catalunya i fronteres enllà. “¿Saps que un tauró pot perdre 30.000 o 40.000 dents al llarg de la vida? Acostuma a tenir de cinc a set files de dents, però només són «operatives» la primera i la segona fila”. “¿Saps que hi ha una espècie de tauró que pot arribar a viure 300 anys? (és el tauró de Groenlàndia, que es mou poc i viu en aigües extremadament fredes, dues coses que ajuden a la seva longevitat). “¿Saps que el tauró tigre pot arribar a esberlar la closca d’una tortuga de mar? S’ho empassa tot, i al cap d’uns mesos, quan se sent pesant, bolca el que ha endrapat, traient l’estómac per la boca; s’han trobat llaunes, bidons... dins seu”.

“¿Saps que de la còrnia del tauró en feien trasplantaments per a la còrnia dels humans?”, em diu. “I què més s’aprofita, del tauró?”, el convido a esplaiar-se. “Ui, moltes coses: se’n fa pinso per a animals. L’oli que produeix el seu fetge, que conté esqualè, abans era utilitzat per als llums i ara per obtenir remeis medicinals, fertilitzants i cosmètics. El cartílag de tauró s’utilitza per a alguns medicaments (però els medicaments no ho diuen!). De la pell del tauró se’n fan bosses, sabates...” “Suposo que cada vegada menys”, dic. “Sí, esclar”. I es veu que de la pell del porc marí -una espècie de tauró que viu a més de 800 metres de profunditat-, se’n feia paper de vidre. “Vine, toca aquest tauró”. Em mostra un porc marí dissecat. És realment raspós.

La visita a aquest singular museu és una experiència essencialment visual, però també tàctil. “¿Vols tocar les dents d’aquesta mandíbula?”, em proposa en Joan. Si visiteu el museu no deixeu de fer-ho. Ajuda a fer-se una idea de per què els taurons són tan temuts. Les dents estan afiladíssimes! Tocant amb el dit tres o quatre dents de tauró se m’apareixen les escenes de pànic de la pel·lícula Tauró, de Spielberg, una de les primeres del cineasta nord-americà i que el va catapultar a la fama.

“El guió no és del tot correcte: dota el tauró d’unes qualitats humanes que no té”, remarca en Joan. “Quines, per exemple?”, li pregunto. “Doncs que el tauró no és venjatiu, i a la pel·lícula sí que el fan venjatiu”, diu en Joan, que ha nedat entre taurons a les Maldives, al mar Roig, al Senegal, a Tailàndia... La seva passió no té fronteres.

Una de les darreres incorporacions al Cau del Tauró és una de les seves peces estrella: el tauró gris que l’estiu del 2007 va provocar un bon ensurt als banyistes de la platja del Miracle de Tarragona. Va ser capturat per experts de L’Aquàrium de Barcelona i va morir poc després per les ferides causades per un ham clavat a l’esòfag. Ara es conserva en formol en aquest museu.

Joan Ribé té el projecte de dur algunes “peces” del museu a un espai de Vilanova i la Geltrú, per guanyar projecció i visites. Té més projectes entre mans. Per exemple, està arreglant la sala de dissecció dels taurons per poder-los estudiar i exposar.

Quan ja ens hem dit adeu, se’m torna a acostar i em diu: “Escolta, aquí tots els taurons arriben morts, per les circumstàncies que siguin. Amb el museu volem conscienciar de la importància de respectar-los en el seu hàbitat”. I tot seguit em revela que durant el confinament algú va entrar al Cau del Tauró i en va pispar unes quantes “peces”. “Ho vaig comunicar a l’assegurança. Però, com poden valorar tot el que trobo a faltar?” Certament, el que hi ha al Cau del Tauró té un valor incalculable.