Viure cadascú a casa seva però compartir llibreria

Quan la periodista Maria L. Rovira va començar a xatejar amb la Sol el que les va enganxar van ser les converses. Concretament, les converses sobre llibres. Aleshores Rovira tenia una relació oberta i això, d’entrada, a la Sol li va tirar enrere. “Al marge que la situació no li acabés de quadrar, les converses sobre literatura ens van mantenir unides”. Un temps després de trobar-se en aquella aplicació, van començar una relació. 

Una de les coses que la periodista celebra haver descobert des d’aleshores és quin és el format de relació que li funciona. “Per a mi, és viure separades. A la gent li xoca, li sembla que estem a mig camí del que hauria de ser una relació: ja passeu dels 40 anys, a què espereu?, pensen molts”. La gràcia d’anar fent anys, assegura Rovira, és trobar “el que t’encaixa a tu”. “Ni tothom és igual ni totes les èpoques de la teva vida seran iguals”, diu la periodista, que abans de la relació amb la seva parella va estar 17 anys casada amb una dona –tot i que no era el seu format ideal– per “normalitzar” l’estructura familiar entre dues dones. 

Després de separar-se va provar les relacions obertes, però tampoc eren per a ella. “Ara és la primera vegada que em sento 100% còmoda. Fins ara m’havia sentit molt culpable per com prioritzava les coses. D’entrada tinc dos fills, i això comporta temps, i soc una apassionada de la feina. Soc una apassionada de moltes coses, de fet; de viatjar sola, de llegir… Tenir el meu espai i la meva independència em permet explorar-les amb llibertat. Des d’aquesta llibertat sento, més que mai, que l’altra persona i jo som un equip”, celebra.   

És curiós perquè, tot i que no comparteixen casa, sí que comparteixen llibreria. “A casa meva es van acumulant els llibres de totes dues. Ens agrada anar a la llibreria, escollir un llibre i compartir aquests moments de pau i complicitat absoluta, ella al balancí i jo al sofà. Comentem les lectures i fins i tot alguna vegada hem anat a fer alguna ruta pels llocs on han estat els protagonistes”, explica la periodista. 

La manera d’entendre l’amor, diu Rovira, “evoluciona amb el temps igual que ho fas tu. Al final, jo no soc la mateixa amb 20 que amb 30”. Ser mare li va ensenyar què era l’amor incondicional, diu, i a part dels fills i la parella hi ha moltes altres coses que li desperten amor. “Les bones converses amb els amics, per exemple, aquelles en què parles de com som, de com canviem, què necessitem, o per què fem el que fem. Filosofar durant hores em connecta amb el fet d’estar viva”. Cada vegada més, conclou la periodista, es troba gaudint més de tot allò que sembla senzill i petit, com ara llegir en silenci amb algú que estimes.