5 viatges per fer amb bicicleta

Viatjar amb bicicleta és fer-ho a la velocitat de les papallones”. Això ho diu Álvaro Neil, conegut com el Biciclown, un asturià que fa tretze anys que viatja pel món amb bicicleta. És la velocitat suficient per arribar allà on vulguis però que a la vegada et permet assaborir i gaudir tot el que t’envolta i acostar-te molt més a la gent i a la seva cultura. I, a més, és sostenible. ¿Encara no us ha convençut?

Per emprendre un viatge llarg amb bicicleta el primer que cal fer, i el més important, és escollir la bicicleta adequada. No cal tenir la millor del mercat ni la més cara, perquè mentre tingui dues rodes, frens i canvis de velocitat, l’actitud és el que compta. I no cal comprar-se’n una de nova, també es pot adaptar la bicicleta que ja es té per fer un viatge llarg. De bicicletes n’hi ha des de la típica de cicloturisme fins a una fatbike, passant per una mountain bike de tota la vida i les de grava. També cal triar les alforges que es portaran en funció dels dies de ruta: se’n poden arribar a portar fins a sis -dues al darrere, dues al davant, una bossa grossa sobre les del darrere i la de manillar-. Una altra opció és dur un carro enganxat a l’eix de la roda del darrere on es pot portar una bossa més grossa i posar-hi tot el que es necessita a dins.

Un cop ja es té preparat el més important, cal fer una llista de totes les altres coses que es volen agafar per no endur-se res innecessari i carregar pes en va. Per això cal saber quin tipus de viatge es vol fer. ¿Farem acampada o dormirem en hostals? ¿Cuinarem cada dia o menjarem en restaurants? Totes les opcions de viatge són vàlides, però cal tenir-ho clar per no carregar tendes de campanya o fogonets, entre altres estris, si després no es fan servir. També cal tenir en compte que el que es necessita per a una setmana també val per a un, dos o tres mesos, sobretot en termes de roba, perquè es pot anar rentant pel camí. Un altre factor que cal tenir en compte és el clima, per si s’ha d’agafar roba d’abrigar, i també és important dur una petita farmaciola per fer uns primers auxilis en cas de necessitar-los.

Molta gent no es planteja fer un viatge amb bicicleta pel repte físic, però la realitat és que tampoc fa falta una preparació gaire important. Els primers dies es poden fer pocs quilòmetres i a poc a poc el cos s’hi va adaptant. Per si ja us heu animat a agafar la bicicleta i començar a pedalar, us proposem cinc possibles rutes per uns quants llocs del món.

Els Balcans occidentals

En poc més de 1.000 km es poden arribar a creuar fins a set països i tots ells ben diferents. En aquesta ruta es podran veure des dels colors dels boscos d’Eslovènia fins a les sorpreses de Sèrbia, passant per la costa de Croàcia, els rius i les muntanyes de Montenegro i Bòsnia i Hercegovina, els búnquers d’Albània i els llacs de Macedònia. La ruta pot començar a la capital de Sèrbia, Belgrad, i d’allà travessar tot el país fins a Kosovo, passar per Macedònia, Albània, Montenegro, Bòsnia, Croàcia i finalment acabar a Eslovènia. Els Balcans occidentals són una zona bastant muntanyosa i, per tant, la dificultat és mitjana-alta. Una altra opció és recórrer un d’aquests països amb més profunditat, com per exemple Eslovènia, que tot i ser un país petit té moltes coses per visitar: muntanyes, llacs i ciutats molt boniques. Amb tres setmanes es pot creuar el país perfectament.

El Marroc

El gran veí, amb avió o ferri. Un país de contrastos on es pot pedalar des del desert del Sàhara acompanyat de camells fins als boscos d’Azrou amb la presència de micos, des de tocar la sorra fins a tocar la neu. De les platges de Taghazout al poble blau de Xauen i les medines de Marràqueix i Fes. Si es té temps, fins i tot es pot tocar el sostre del país, el Djebel Toubkal, de 4.167 m d’altitud. En dos o tres mesos es pot recórrer tot el Marroc, i en dues o tres setmanes es pot fer la ruta de les mil casbes, al sud-est del país, o recórrer el nord o la costa atlàntica. Si es té una bona preparació física, també es poden recórrer les muntanyes de l’Atles i trobar ports de muntanya de prop de 3.000 m d’altitud.

La península Ibèrica

També es pot fer una ruta llarga més a prop de casa, sense necessitat d’agafar un avió o vaixell. Es pot sortir amb bicicleta des del nostre mateix portal i tornar-hi. Es pot recórrer la costa mediterrània des del cap de Creus fins al cap de Sant Vicenç, a Portugal, pujar per l’Alentejo i arribar a Lisboa. A més, tenim un dels camins més concorreguts del món, el Camí de Sant Jaume. Es pot arribar a Santiago de Compostel·la a través de diversos camins: la Via de la Plata sortint des de Sevilla, el del nord des d’Irun i el portuguès, entre d’altres. A més, una infinitat de vies verdes ens permeten recórrer en un parell o tres de dies algunes zones espectaculars. Es pot anar des dels Pirineus fins al mar, seguir rius com l’Ebre, des del seu naixement fins al delta, i recórrer la història seguint els passos del Cid. En definitiva, que ben a prop tenim rutes de tots els nivells i gustos per escollir.

Islàndia

La terra del gel i el foc. Segons els dies que es tinguin, hi ha diverses opcions de recorregut. Amb tres o quatre setmanes es pot fer la volta a l’illa seguint la Ring Road i passar per la major part dels llocs turístics del país, per parcs naturals, cascades i guèisers. Si es disposa de menys temps, es pot fer algun tram d’aquesta volta, travessar l’illa de nord a sud o seguir la Spreginsandour Route, més coneguda com a F26, per descobrir els paisatges autèntics de les Highlands islandeses. L’època recomanada per viatjar-hi és durant el nostre estiu. Si es volen veure les aurores boreals, però, caldrà anar-hi a l’hivern. En aquest cas necessitareu un bon equipament per al fred, la pluja i el vent.

Great River Road

Una altra opció és recórrer l’artèria principal dels Estats Units, el riu Mississipí des del seu naixement als llacs de l’estat de Minnesota fins a la desembocadura a Nova Orleans, a l’estat de Louisiana. Aquesta ruta permet passar per un total de deu estats seguint un dels rius més famosos de la cultura nord-americana, que rega ciutats i pobles de música blues, country, jazz i rock & roll. Un recorregut per la història de la música americana, des de Louis Armstrong fins a Elvis Presley i Bob Dylan. Una ruta de 2.300 km per assaborir amb (molt) temps. Es pot fer tant de nord a sud com de sud a nord, només cal tenir en compte no acabar-la ni començar-la a l’hivern, si es fa des dels estats del nord, perquè la zona estarà molt nevada i hi farà molt fred.