Companyies bestials

Vanesa Lorenzo, model i empresària: “Carles Puyol em va convèncer per tenir gos”

Selena Soro
i Selena Soro

La model i empresària Vanesa Lorenzo sempre havia tingut por als gossos. Una mala experiència amb un rottweiler quan era adolescent li va fer agafar respecte a les maníbules d’aquests animals. Tenir gossos no entrava als seus plans, però tot va canviar quan ella i la seva parella, l’exfutbolista del Barça Carles Puyol, es van convertir en pares de dues nenes.

“Les meves filles feia temps que demanaven tenir un gos, però qui més va insistir va ser el pare. Jo tenia els meus dubtes: soc molt escrupulosa amb la higiene. Després d’un mes preguntant-me per l’assumpte, una nit -quan més cansada estic- em van agafar amb la guàrdia baixa i vaig acabar cedint, amb dues condicions”. Les dues condicions eren que adoptarien en lloc de comprar i que ella no es faria responsable de les rutines del gos.

Cargando
No hay anuncios

El clan Puyol va acceptar encantat, i poc després va arribar a casa un cadell de pastor alemany. “Li vam posar Simón, que és el nom que li hauria posat al meu fill si n’hagués tingut un”, explica Lorenzo. Aleshores a la model li va passar una cosa que no s’esperava: “Va ser una experiència similar a la de la maternitat. Fins que no tens fills no saps què és”.

Lorenzo diu que de seguida va despertar-se dins seu un sentiment de tendresa i responsabilitat que, amb el temps, es va convertir en un amor profund cap al Simón: “Mai havia pensat que es pogués estimar tant i tenir una relació tan íntima i especial amb un animal”. És per això que, poc després, la família animal de Puyol-Lorenzo va tornar a créixer, aquesta vegada amb una gosseta, la Dana. “El nom el va escollir el Carles”, diu Lorenzo, que va tornar a viure l’experiència de l’amor incondicional per un gos.

Cargando
No hay anuncios

De la Dana i el Simón, explica Lorenzo, li agrada especialment la capacitat que tenen per veure el present, i també la seva lleialtat. Si s’hagués d’assemblar en alguna cosa als seus companys peluts es quedaria “amb l’estat de pau del Simón” i “amb el costat salvatge de la Dana”. “El Simón és molt equilibrat, reflexiu, intel·ligent i tremendament protector. Llegeix les situacions molt bé. La Dana és extremadament carinyosa, nerviosa i poruga, i molt agraïda i energètica”, detalla Lorenzo. D’ells dos, assegura, ha après a “abandonar els prejudicis cap a les persones que conviuen amb animals” i a ser “més flexible amb la higiene a la llar”.

Per tot plegat, no descarta que la família s’ampliï en un futur. I per a aquells que tenen por als gossos, com li passava a ella, només té un consell: “Que convisquin amb ells”.