“Ens vam enamorar perquè el nostre amor naixia de la llibertat”

La Lídia Manot sortia de dues relacions llargues quan es va adonar que la monogàmia no era per a ella. “Va ser un procés personal molt dur decidir que per a mi era molt important relacionar-me d’una altra manera, vibrar com jo soc i com entenc l’amor”, explica. Va ser aleshores que va començar a explorar la no monogàmia ètica, que inclou formats de relacions diferents acordades entre dues o més persones i que prenen formes com ara el poliamor, l’intercanvi de parelles o els matrimonis oberts. “Estava soltera i vaig començar a conèixer gent i a moure’m en cercles més liberals”, explica Manot. 

Així va ser com va conèixer el Luis. “Va ser curiós perquè vam anar a clubs swingers junts i vam començar a interactuar sexualment i quan portàvem unes quantes cites ens vam adonar que connectàvem també emocionalment. Vam evidenciar que volíem crear un vincle obert que també fos sòlid: tots dos estàvem oberts a vincular-nos sexualment o afectivament amb altres persones, vam parlar sobre què necessitàvem per sentir-nos segurs i tranquils i vam crear uns acords”. 

Des d’aleshores, diu, tot va anar fluint. “Al cap de poc temps vam anar a viure junts. Teníem una mica de por perquè estàvem creant un vincle entre nosaltres i alhora amb altres persones i no sabíem què passaria, però la primera sensació que recordo va ser la d’un amor molt profund, perquè sentíem que per primera vegada a la vida algú ens estimava per ser nosaltres mateixos. Allà ens vam enamorar, i l’amor naixia de la llibertat total de ser qui érem”. 

Com qualsevol parella, diu Manot, amb el Luis han passat per tota mena de situacions familiars i econòmiques, però al llarg del camí han tingut “la tranquil·litat de poder-se acompanyar i construir junts” les solucions. “Quan vaig començar amb les no monogàmies no sabia ben bé què volia o què era important per a mi, i amb el Luis sempre he tingut la possibilitat d’anar creixent i descobrir què vull, hem pogut parlar i retocar acords. Jo no havia tingut mai aquesta possibilitat de posar noves necessitats sobre la taula, les relacions normalment són molt rígides, i sembla que com t’has conegut és com has de seguir la resta de la teva vida”, reflexiona la il·lustradora i divulgadora.

Ara, per exemple, s’han trobat que necessiten deixar de conviure i estan reformulant els seus acords. Que les relacions es puguin transformar sense necessitat de trencar-se li sembla vital. “Per mi l’amor en realitat és molt senzill, però és difícil arribar-hi: que tu puguis ser 100% tu i que jo pugui ser 100% jo”, conclou.