Travessar el tauler de punta a punta abans que l’adversari per guanyar

El nord-americà Stewart Culin (1858-1929) va dedicar tota la seva vida a la recerca arqueològica i etnològica. Com que sempre va estar especialment interessat en el joc i com que li agradava escriure notes dels seus viatges, ara podem gaudir de les seves observacions.

Entre molts d’altres, destaquen el monumental estudi Games of the North American Indians (1907) i els llibres sobre jocs orientals, com el complet Korean games (1895), en el qual Culin descriu a bastament, a més d’objectes per jugar i jocs infantils, una trentena de jocs de tauler tradicionals de Corea, especialment l’O-pat-ko-no, el Nei-pat-ko-no (“joc del tauler dels quatre punts”) o l’Ou-moul-ko-no, que té un cert parentesc amb el nostre tres en ratlla.

O-pat-ko-no significa en coreà “joc del tauler dels cinc punts” i descriu perfectament el tauler en què jugarem a aquest ràpid joc emparentat llunyanament amb l’halma i les dames xineses. Com en molts altres jocs, les fitxes es posen a les interseccions, no a les caselles.

Cada jugador posa les seves set fitxes com es veu a la il·lustració i es juga per torns. Com en la majoria de jocs coreans, comencen les fitxes negres. L’objectiu per als dos jugadors és ocupar els punts en què comencen les fitxes adversàries i hi ha empat si cap dels dos ho aconsegueix. A l’O-pat-ko-no no hi ha captures. L’únic moviment permès consisteix en desplaçar una fitxa pròpia a un punt adjacent buit. En cada punt només pot haver-hi una fitxa. Els moviments, que sempre són obligatoris, poden ser endavant o endarrere i s’han de fer sempre en diagonal, mai en línia recta (sí, encara que les diagonals no estiguin marcades al tauler). Els salts per damunts de fitxes pròpies o adversàries no estan permesos.

L’ O-pat-ko-no és un d’aquells jocs senzills i molt ràpids en què no val a badar, perquè senzill i ràpid no vol dir banal.