La història de com l’actriu Estel Solé va conèixer el seu marit David us l’heu d’imaginar com una comèdia romàntica una mica esbojarrada. La primera vegada que es van veure va ser a la Sala Beckett, on eren professor i alumna. Solé té parella i la pel·lícula avança de pressa fins que, acabat el curs, es planta soltera al Primavera Sound, uns mesos més tard.
El veu allà i, tot d’una, decideix que li agrada. “Ell sempre explica que aquell dia que ens vam trobar per casualitat al festival jo vaig fer moltes vegades referència al meu ex, com per deixar clar que estava soltera”. Al festival, el David hi va amb uns amics dramaturgs, i Solé es queda sola perquè la parella que l’havia d’acompanyar discuteix i la deixa tirada. “Tenia l’esperança que el David em digués de quedar-me amb ells, però no ho fa”, diu Solé. L’actriu s’acaba trobant amb una amiga del poble a qui explica que s’ha retrobat un exprofessor que li interessa. Animada per la conversa, es diu: "Saps què? M’ha dit que aniria a veure Bloc Party. Si el trobo serà senyal que ha de passar alguna cosa". Dit i fet, l’actriu es posa en marxa. “El sacrifici que vaig fer per arribar fins a ell… Em vaig menjar totes les aixelles suades, des de l’última fila fins a la primera”. Quan el saluda, el David sembla una mica estranyat. “Era evident que jo sobrava, però vaig decidir enganxar-me sense cap mena de pudor”.
Quan acaba el concert i arriba l’hora de trobar taxi, Solé tampoc se’n va. “Vam estar mitja hora asseguts a la vorera, amb tots que es devien preguntar què hi feia jo allà”. Però la nit és llarga i l’actriu no pensa rendir-se. “Jo ja m’havia entregat al paper de loser. M’era igual ser patètica, ni tan sols era res sexual, jo volia parlar amb ell i la meva fortalesa era màxima”, assegura entre rialles. Quan el David baixa del taxi, ella també ho fa, tot i que havia dit que anava a una altra banda, i els amics d’ell la miren estranyada. “Vull caminar una mica”, es justifica. De sobte, un dels amics s’anima i baixa també del taxi. "Ens quedem els tres al carrer i el David diu: «Bueno, si voleu pujar a prendre alguna cosa…»" Solé veu l’oportunitat i li llança una mirada fulminant a l’altre noi, que finalment ho entén i els deixa sols.
“Aquella nit va ser la primera que ens vam embolicar i des de llavors portem 14 anys junts”, explica Solé. Més endavant, el David li va confessar que a classe li havia agradat molt, però s’havia forçat a deixar-ho córrer perquè era la seva alumna. “Diu que vaig arribar en mal moment, una mica tard, però reconeix també que cap dona havia fet mai tant per estar amb ell”.
