Tomeu Penya: “En descansar, faig feina. Són 35 anys sense vacances”

“Ara m’acab de fer un bullit de patates i ous, amb pollastre torrat. L’acompanyaré d’unes tomàtigues i uns pebrets tendres que em regalen els veïns. Visc a foravila, normalment faig hort, però enguany no en tinc perquè me’l va fotre la pluja”. Trobem Tomeu Penya a punt de dinar, al camp, a Vilafranca de Bonany, el mateix poble on va néixer fa 68 anys i on viu tot l’any. “Jo visc molt apartat de tot, per no tenir, no tinc ni internet”, confessa, i ens ho ratifiquen de la discogràfica Blau, des d’on el seu responsable, Miquel Àngel Sancho, assegura que per a qualsevol cosa, tant si és escoltar una maqueta o revisar unes fotos, han d’anar fins al poble del Pla de Mallorca, a casa del cantautor. Així, és el mateix Tomeu Penya qui ens conta que té a punt l’enregistrament del que serà el seu 29è disc: “Es començarà a gravar al mes de setembre. Serà una sorpresa, només en diré que hi haurà cançons antigues i també de noves. De tota manera, aquests dies estic molt capficat amb la gira. Per Catalunya, per totes les Illes, pel sud de França... Porto un estiu increïble, crec que no ho havia fet mai això de dos o tres concerts per setmana”.

FEINA, SEMPRE

Afirma Tomeu Penya que, més o menys, els seus estius són sempre iguals. “No faig res més que treballar. Fins i tot en descansar, faig feina. Són 35 anys de cantautor, 35 anys sense vacances, no en faig mai. Concerts, compondre, assajos, discos, proves de so... És el que més m’agrada. Si estic dos dies sense fer res, voldrà dir que no som en aquest món”. És ell qui descriu els seus dies: “Dormo poc, amb quatre o cinc hores em basta. Coses de tornar gran. Compte, que no he tornat vell, però sí que he perdut la son. Quan som a casa, a Vilafranca, als matins sempre faig una passada pel cafè del poble. Després em passo totes les hores component. Això, exceptuant els dies que tinc concert, llavors no faig res en tot el dia, em concentro en l’actuació de la nit”.

EN FORMA

El cantautor, que el 1982 va començar amb l’èxit de Càrritx i Roses i el 1994 amb l’adaptació d’un tema dels Bee Gees - Illes dins un riu, que va incloure al disc Una aclucada d’ull i amb el qual va aconseguir vendre més de 60.000 còpies entre Catalunya i les Balears-, confessa les dificultats creixents de compondre. “Ara em costa molt més que no abans. Es pot entendre: porto editades més de 320 cançons. No és fàcil trobar nous temes, camins que siguin meus però que no hagi recorregut... Mireu, ara és hora de dinar. He començat a compondre prest i fins ara he estat amb una cançó que potser no arribarà enlloc. Vull dir que per ventura no em serveix avui, però que segurament més endavant sí que em servirà, potser només un trosset, potser tota, no ho saps mai”. Quan se li demana quina música escolta a casa, Tomeu Penya afirma: “M’escolto a mi, no les cançons que he fet abans, sinó les que faig cada dia”. El cantautor mallorquí reconeix que l’entrenament que fa cada dia és part de la seva feina: “Faig jogging, camino i corro uns cinc o sis quilòmetres diaris. Ho faig pel cos i també per la veu. He d’estar entrenat com si fos un esportista. Físicament, cal estar molt bé per defensar amb dignitat dues hores a l’escenari”.