‘Three musketeers’: una lluita igualada aparentment desigual

El gran Sid Sackson (1920-2002) va publicar el 1969 A gamut of games (en castellà: Un montón de juegos, 2007), llibre on va incloure Three musketeers, un joc d’estratègia per a dos jugadors ideat per l’israelià Haar Hoolim uns deu anys abans. El joc pertany a la categoria dels anomenats jocs de cacera, molts dels quals, comLa guineu i les oques, es juguen en el tauler del solitari. En aquests jocs, habitualment, els objectius, els moviments i el nombre de fitxes de cada jugador són diferents.

Recordant la novel·la de Dumas, un jugador, el mosqueter, comença amb tres fitxes d’un color, tal com mostra la figura. L’altre, l’enemic, té 22 fitxes situades en la resta de caselles i representa la guàrdia del cardenal Richelieu.

Els moviments són diferents per als dos jugadors: el mosqueter, que inicia la partida, fa sempre un moviment de captura, situant una de les seves fitxes en una casella adjacent, en vertical o horitzontal (mai en diagonal), on hi hagi una fitxa enemiga, que captura obligatòriament. En canvi, una fitxa de l’enemic es mou també en vertical o en horitzontal, però sempre a una casella adjacent buida.

L’objectiu també és diferent per a cada jugador: el mosqueter guanya quan no pot moure cap de les seves tres fitxes perquè no pot capturar-ne cap. L’enemic guanya si aconsegueix que els tres mosqueters quedin situats en una mateixa fila o columna. Una manera de guanyar del mosqueter és capturant totes les fitxes de l’enemic.

Jugueu més d’una partida, alternant els jugadors, amb la següent puntuació: si guanya el mosqueter, anota 10 punts. Si guanya l’enemic, té tants punts com fitxes li quedin. Unes quantes partides serviran per veure les subtilitats que s’amaguen darrere d’aquest joc i la dificultat per decidir quin dels dos jugadors té més possibilitats de guanyar.