Teresa Helbig sempre ha sigut una dona de gats, i li escau: forta, rebel i independent. No només ha tingut molts gats al llarg de la seva vida, sinó que s’hi ha sentit molt unida. “Vaig tenir una gata que va viure vint anys, dormia amb mi i la meva parella no entenia res”, diu rient.
De fet, els gossos no li van interessar gaire fins que la seva parella i el seu fill van començar a insistir per tenir-ne. Ara reconeix que no s’imagina la Helbig gang sense la presència d’un gos. “El seu amor és desinteressat i són incondicionals. En aquest sentit, els humans hem d’aprendre molt dels gossos, ens creiem molt llestos però en segons què no ho som tant”, diu Helbig.
La seva firma fins i tot té una línia de productes -chokers, perfums o espelmes- inspirada en un dels gossos que va tenir, el Busa, un bulldog francès amb molta personalitat a qui li encantava estirar-se damunt dels bolsos de les clientes que anaven a l’atelier. “Com més car era el bolso, més li agradava”, assegura Helbig. El Busa, igual que el León -l’anterior gos Helbig-, va deixar una marca molt gran a la família quan va morir: “Tots a l’atelier vam plorar molt quan ens en vam haver d’acomiadar, ja de molt vellet. Era un gos amb qui parlàvem i de debò que ens entenia”.
El gos que actualment viu amb la dissenyadora, el Jagger -de Mick Jagger, esclar- té, de moment, accés limitat a l’atelier. El motiu? “És un destroyer ”, diu Helbig. Plàstics, joguines, plantes, mobles… aquest Jack Russell s’ho menja tot. “Com que és petit sembla molt manipulable, però res més lluny de la veritat. És una raça molt punky, i clarament és de la Helbig gang : perquè pari l’hem d’esgotar, i de vegades ni així”.
De fet, la dissenyadora explica que quan van al parc els amos que ja els coneixen els miren amb horror. “El Jagger és molt simpàtic, però de tan simpàtic és pesat i tortura els gossos: tota l’estona vol jugar. En general, al parc hi anem perquè ens odiïn una mica”, diu de broma. A la perruqueria no és estrany que el Jagger intenti caçar algun colom, i si veu que algú li diu alguna cosa de seguida se li acomodarà a la falda. El seu caràcter incombustible ha fet que s’hagi endut més d’una mossegada, però això no l’ha fet desistir el més mínim de les ganes de viure i experimentar.
A la paret de l’atelier de la dissenyadora, al carrer Mallorca de Barcelona, hi ha escrit en lletres negres: “Una dona Helbig mai passa desapercebuda”. I és evident que un gos Helbig tampoc.
