Sis paradisos a l’aire lliure on sentir els beneficis terapèutics de les aigües termals

BarcelonaDormir més bé, reduir l’estrès i l’ansietat, mitigar dolors crònics o millorar l’estat de la nostra pell són alguns dels beneficis dels banys en aigües mineromedicinals, sigui en termes naturals o en balnearis. Són aspectes que porta anys estudiant la hidrologia mèdica. I és que l'aigua, com a element clau per a la vida, presenta propietats fisicoquímiques que la poden convertir, segons la seva forma, estat i temperatura, en un agent mèdic i terapèutic de primer ordre. La hidrologia mèdica busca la prevenció i el tractament de malalties i lesions per mitjà de l'aigua, i inclou branques com la talassoteràpia, que es basa en l'ús d'aigua de mar i d'altres elements i substàncies de l'ecosistema marí. Els grecs i els romans ja coneixien els beneficis del termalisme, i els romans van construir termes públiques en la majoria de les ciutats a mesura que l’imperi s’expandia. Durant l’Edat Mitjana, però, mentre l’islam conferia un gran prestigi a la hidroteràpia, l’Europa cristiana la desterrava. No va ser fins al Renaixement que Europa va recuperar els antics coneixements sobre els tractaments i les propietats de l’aigua. I així fins als nostres dies.

La doctora Manuela Sánchez-Cañete Valenzuela, especialista en medicina estètica i membre de Top Doctors, explica com els beneficis terapèutics de l’aigua es vinculen a la seva composició mineral i a la temperatura. D’una banda, explica la doctora, "les propietats físiques i el seu contingut en minerals, oligoelements (zinc, seleni, magnesi, coure, silici, ferro, liti, fluor...) i altres constituents, com una microbiota específica (plàncton termal constituït per algues i bacteris), són els responsables dels seus diferents efectes biològics. D'altra banda, la temperatura exerceix efectes analgèsics, antiinflamatoris, descongestius, hemostàtics i relaxants depenent de si són banys calents o freds". I fins a quin punt els banys en aigües termals poden ser beneficiosos per a la salut? "Cada cop desperten més l'interès de les persones que desitgen més longevitat i una bona salut física i mental –apunta Sánchez-Cañete–. Les aigües termals són considerades solucions naturals, dotades de propietats peculiars, amb una composició constant que s'utilitzen amb finalitats terapèutiques i han estat declarades d'utilitat pública per organismes competents. Augmenten l'oxigenació, normalitzen algunes funcions del cos (digestiu i endocrí), milloren el sistema immune, disminueixen els dolors articulars i milloren les afeccions cutànies, entre d'altres".

Els tractaments dels balnearis fan servir sovint, a part d'aigua, altres elements naturals com el fang, les argiles, la llum, etc. Com explica la doctora Sánchez-Cañete, "tot i que l'ús de l'aigua mineromedicinal sota diverses tècniques d'aplicació són la base dels tractaments termals, una altra de les tècniques més arrelades són els peloides o llots termals, que permeten l'aplicació local sobre les zones afectades mitjançant emplastres o bé l'aplicació a tot el cos mitjançant embolcalls. Solen combinar-se i associar-se a les tècniques d'immersió en aigües mineromedicinals calentes amb dutxes i exercicis a piscines termals, ja que afegeix a les propietats físiques de l'aigua la composició química i biològica d'aquests materials provinents de processos biològics i/o geològics, sobretot a patologies reumatològiques cròniques".

Usos terapèutics

A grans trets, els usos terapèutics de les aigües termals van adreçats a la recuperació de diferents malalties cròniques com les patologies reumàtiques, malalties respiratòries, otorrinolaringòlogues, digestives i metabòliques, vies urinàries, dermatològiques, de sistema circulatori i afeccions neurològiques i psíquiques. A més, són útils com a prevenció en etapes primàries d'aquestes malalties i d'altres de comunes en persones amb risc familiar de desenvolupar-les o aquelles que estiguin lligades a l'estil de vida. Permeten també una millor recuperació després de condicions mèdiques agudes i com a manteniment i posada en forma.

En general, els tractaments termals són ben tolerats, però és imprescindible consultar el metge si el seu ús pot resultar beneficiós o perjudicial. La doctora Sánchez-Cañete recorda que "no es recomana la balneoteràpia en cas de reumatismes inflamatoris aguts, HTA, insuficiència cardíaca o infart de menys de sis mesos, devolució, osteoporosi, varius, malalties infeccioses de la pell, embaràs i processos tumorals actius".

Cal anar amb compte amb la temperatura i amb el temps d'immersió, ja que es podria produir hipotensió, hipertensió o taquicàrdia. En cas de banys calents, cal mantenir-se hidratat abans, durant i després del bany "seguint sempre les indicacions dels professionals", afegeix. També es desaconsella prendre els banys completament en dejú o durant la digestió. "I després del bany, s'aconsella repòs i abrigar-se per evitar canvis bruscs de temperatura", alerta la doctora.

Tenint ben presents tots aquests consells, podeu aprofitar els dies de descans per visitar alguna de les termes naturals que hi ha repartides per tot l’estat espanyol.

Una de les aigües termals naturals més curioses d'Espanya. El riu Cidacos, al seu pas per l'enclavament d'Arnedillo, rep aigües termals que brollen a una temperatura que oscil·la entre els 35 i 40 graus. Hi ha dues opcions per gaudir-ne: a l'interior de petites basses naturals d'accés lliure o amb un bany a la piscina exterior del balneari d'Arnedillo.

Aquestes termes, situades al costat del riu Alhama, a Sierra Tejeda, són un racó únic amb tres piscines d'accés gratuït que ofereix aigües riques en magnesi, calci o bicarbonat. El seu cabal constant està a uns 47 graus de temperatura. Els romans van popularitzar aquest espai i van viure la seva època daurada durant l'Emirat de Granada.

Cinc piscines amb temperatures de 40 graus que s'alimenten d'aigües profundes que pugen a temperatures d'entre 65 i 72 graus. Un conjunt termal a l'aire lliure al peu d'un antic molí de fusta totalment restaurat, del qual pren el nom. Compta també amb un gorg d'aigua freda per a banys de contrast. Les aigües d'aquestes termes són de mineralització feble i alcalines: bicarbonatades-sòdiques, fluorades i silicatades.

Aquestes termes, situades al riu Canaletes, es caracteritzen pel seu contingut en clorur, carbonat càlcic, sulfat de magnesi i clorur sòdic. La Fontcalda és una font d’aigua termal calenta que surt a uns 28 graus. Llegendes, natura i esport en un lloc ideal per a tota la família.

Amb les seves dues hectàrees, dues illes i la temperatura que oscil·la entre els 28 i els 32 graus, aquestes termes són el segon llac d'aigua termal més gran d'Europa i l'únic d'Espanya. A més, a la zona, a prop del riu Xaló, podem trobar altres piscines termals amb aigües sulfatat-bicarbonatades, càlcic-magnèsics i hipertermals.

Aquesta font d'aigües termals, situada a 720 metres d'altitud, té un cabal constant d’aigua a una temperatura que oscil·la entre els 22 i els 24 graus durant tot l'any. És una piscina natural d’aigües termals d’accés gratuït. Una gran piscina de 50x50 metres i amb una profunditat que va dels 50 centímetres als 2 metres.