Sílvia Marsó: “El meu somni és viure lleugera d’equipatge”

Fa més de 25 anys Sílvia Marsó explicava que la seva platja preferida era l’escenari i que la millor gandula per a ella era la butaca del camerino. L’actriu no ha canviat en aquest sentit: “Aquest estiu ha sigut màgic, no podia ser millor. Tinc una obra meravellosa, apassionant, un equip extraordinari i un text exquisit. Tot plegat és una gran injecció d’il·lusió, millor que unes vacances”. Sílvia Marsó (Barcelona, 1964) va començar l’estiu amb els darrers assajos del musical 24 hores en la vida d’una dona, basat en la novel·la de Stefan Zweig, obra que protagonitza i produeix i que es va estrenar, en la versió castellana, el 4 d’agost passat al Patio de Comedias de Torralba de Calatrava. Directament del seu mòbil recupera la foto que il·lustra aquest article: “Anàvem de l’hotel al poble a peu tot l’equip, actors i músics, carregats d’energia i alegria. La veritat és que per tot arreu on anem ens ho passem molt bé”. Els espera una llarga gira que els portarà, entre altres llocs, al Teatre Talia de València, entre el 5 i el 15 d’octubre, i posteriorment començaran a voltar per ciutats espanyoles i per Catalunya.

Aprofitar la vida

Sílvia Marsó aprofita la història de 24 hores en la vida d’una dona per reflexionar sobre la vida, també la pròpia. “Vaig anar a veure l’obra a París i me’n vaig enamorar. L’edat de la protagonista és la meva. Tot i que la seva vida no té res a veure amb mi, puc posar-me en la seva pell i treure’n profit. Sempre trio personatges que m’aportin reflexió, que em donin alguna lliçó de vida. En el cas d’aquesta novel·la de Stefan Zweig, un autor que m’apassiona, el vessant que més m’interessa, més enllà de la història d’amor, és sobretot com ens fa veure que l’ésser humà no té llibertat i que és a les nostres mans trencar-ho. Estem condicionats per l’entorn, per la cultura, per la hipoteca, pel que diran... Quan aconseguim trencar amb tot això, encara que només sigui un dia, uns quants dies, poques hores, ens adonem que no aprofitem la vida com ho hauríem de fer. Aquesta recepta, tan bàsica i tan atemporal, me l’haig d’aplicar”.

Compromís

Diu la biografia de Sílvia Marsó que és una de les sòcies més veteranes de Greenpeace Espanya. Quan se li demana per aquest compromís, l’actriu explica que es va unir a l’organització la primera vegada que va desembarcar en territori espanyol. “Era molt jove i no en vaig dubtar, hi havia de ser. Hem de cridar l’atenció sobre el mal que fem al planeta i ser molt conscients que tenim l’oportunitat de salvar-lo o enfonsar-lo. Per això, tampoc no he dubtat a ajudar a difondre les seves campanyes quan m’ho han demanat”. No és l’únic compromís social de l’actriu catalana. “Soc anticonsumista, no només en teoria, sinó que procuro aplicar-ho. Volen que comprem constantment i que ho comprem tot. M’hi rebel·lo. El meu somni és viure lleugera d’equipatge. M’interessa simplificar la vida, no tenir tantes coses. Per què calen? Les coses són un llast, i el consum és la principal causa de la degradació del medi. Per això m’obligo a comprar estrictament el que necessito i, quan viatjo, m’he imposat no comprar res; per tenir-ne un record em compro un imant de nevera, res més”.