Sílvia Bel, actriu: l'estiu de la seva vida

PalmaSílvia Bel assegura que ha pensat un parell d’hores en quin, de tots els seus estius, és el que mereix dir-se “L’estiu de la meva vida”. L’actriu pensa en veu alta: “Hi ha tantes vacances possibles (a la platja, lluny de la platja), tants països, tantes aventures, Stromboli, la mar de Grècia amb el vaixell amb el Lluís (Llach), al desert amb la mare de l’Albert Roig, els de la infantesa entre Altafulla i el Vendrell... Els estius sempre han sigut el període de l’any més feliç per a mi. Però, pensant-ho bé, em decideixo per un estiu molt especial pels valors que em va transmetre, un estiu o, més ben dit, una sèrie d’estius que em van deixar tots els valors que encara ara sustenten la meva vida”.

Com a introducció, la Sílvia Bel explica que els seus pares eren de poble, però que per la feina del pare van anar a viure a Barcelona, on ella va passar la primera infantesa. “Quan jo tenia nou o deu anys, van decidir que ens n’anàvem a viure a Molins de Rei, d’on és la meva mare. Estaven preocupats perquè jo fes amics i m’integrés al poble. Em van insistir perquè m’apuntés al cau. Mai no els ho agrairé prou, als pares i al cau, perquè durant anys vam fer moltes sortides, però sobretot perquè els estius amb el cau em van fer la persona que sóc avui”.

Així i tot, l’actriu no s’atura en la generalització dels estius amb el cau, sinó que apunta amb decisió una d’entre les nombroses travesses fetes. Ha fullejat els àlbums de fotos i n’ha triat una, la que il·lustra aquesta pàgina, en una aturada a la muntanya. “Jo devia tenir 15 anys, potser 16, no més. Durant 10 o 15 dies vam caminar de Salardú a Boí, per tota la vall de Boí, que és un dels llocs més macos i paradisíacs de Catalunya, un dels pocs llocs on encara et pots escapar. Caminàvem amb les motxilles i amb un fogonet, compartíem el poc menjar que podíem portar a sobre, apreníem a organitzar-nos i, sobretot, començàvem a caminar en llibertat per la vida, a estimar la natura, a ser respectuosos amb el planeta i amb les persones, i a estimar el nostre país”.

Diu l’actriu que vol que l’estiu de la seva vida sigui un petit homenatge a la gent del cau i a la vall de Boí, on encara ara s’escapa a fer muntanya. “Admiro molt la gent del cau. Els monitors fan una tasca encomiable. Jo mateixa vaig fer de monitora fins que el teatre ja no m’ho va permetre. Avui mateix, la meva filla està de campaments, la vaig apuntar al cau per la importància que ha tingut a la meva vida, perquè ella també creixi amb aquests valors tan determinants i que jo he guardat per sempre”.