“El Sergi va ser la primera persona amb qui vaig poder ser 100% jo”

La Carlota Pi va conèixer el seu marit, el Sergi, mentre estudiaven la carrera a l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona, quan tenien 21 i 22 anys. “Una amiga meva sortia amb un amic seu i ens vam presentar. Vam ser de la mateixa colla durant ben bé un any. A mi ell m’encantava perquè era divertit, intel·ligent i bona persona. A més, pensava molt en gran, i això m’agradava molt”, explica Pi. 

Tots dos es movien al voltant de l’entorn de la delegació d’estudiants de la universitat, que aleshores es deia Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona. Mentre ells dos es coneixien, la delegació va aconseguir que l’escola passés a anomenar-se Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona, un nom molt més inclusiu. “L’any 94 érem superpoques noies, algunes de les meves millors amigues són les quatre noies que vam fer juntes la carrera. Allà et feies forta, aleshores només hi havia lavabos per a nosaltres a les plantes parelles: érem tan poques i s'esperava tan poc de nosaltres que no tenien gens d'interès en generar un clima d’acolliment perquè les dones poguéssim estudiar una carrera tecnològica”, reflexiona Pi. 

Amb el Sergi, en canvi, l’enginyera es va sentir sempre acollida i abraçada. “No era el meu primer nòvio, però sí que va ser la primera persona –i continua sent així– amb qui jo podia ser el 100% del que jo soc”, assenyala Pi. I afegeix: “Me’n recordo que ens podíem trucar mil vegades i cap dels dos havia de patir per estar sent massa intensos”. La sensació, diu, era “d’estar a casa, de pertànyer a algun lloc”. Malgrat haver-se conegut molt joves, “quan els caràcters encara havien de formar-se”, aquesta sensació s’ha mantingut sempre. “Podria haver passat que haguéssim crescut per bandes molt diferents, com li passa a molta gent, però nosaltres seguim fent equip”, celebra. 

Ara la parella té tres filles: la Joana, la Foix i la Blau. La més petita la van anomenar així en homenatge a la Mare de Déu del Blau, a la Seu Nova de la Catedral de Lleida, perquè sabien que al pare del Sergi, que és de Llavorsí, li agradaria.

Amb tres noies a casa, l’empresària assegura que s’esforça per transmetre’ls la idea que, si elles volen, poden fer el que vulguin. “A casa érem dos nois i dues noies i sempre ens van dir que podíem arribar on volguéssim. Nosaltres també eduquem així les nostres filles i les exposem tant a continguts de tecnologia i ciència com d’art i literatura”, explica la CEO d’Holaluz, per a qui l’amor és “un acte de generositat, un regal per poder fer equip per a la vida”. “A casa nostra som un equip i ens agrada estar intensament vius”, conclou.