Sergi Caballero: “I ara què farem? aquest moment és el que m’encanta”

No calia que ho digués. “Soc una persona inquieta. M’agrada fer coses i passar-m’ho bé”. Sergi Caballero (Barcelona, 1966), a Mallorca, entre les vinyes que fan els vins 4Kilos i el 12Volts, i sense la pedra damunt el cap que li ha posat l’amic i col·laborador Biel Capllonch per a la foto, ja enllesteix la que serà la campanya d’imatge del Sónar 2018. Una edició en què el festival, del qual és impulsor i un dels directors, compleix un quart de segle marcant tendència. Hi haurà canvis? “S’ha de canviar sempre. Necessito reinventar-ho tot contínuament per divertir-me i divertir. O juguem i ens transformem o ens avorrim. I així en tot, com un matrimoni, que si et penses que tot va bé i no cal fer res, mor”, respon. Sergi Caballero és artista, és creatiu, i aplica aquesta màxima quan cuina, quan fa les composicions musicals amb Pedro Alcalde per als ballets de Nacho Duato, quan desenvolupa projectes d’arts visuals, quan fa pel·lícules com Finisterrae (2010), La distancia (2014) o el curtmetratge Ancha es Castilla / N’importe quoi,o també quan es converteix en vinater.

L'aventura del vi

“Aquí qui sap fer vins, que és un crac, és el Xesc Grimalt, un grandíssim enòleg. Jo de vins en sé de beure”, diu Sergi Caballero, que va arribar a Mallorca fa uns 15 anys per passar-hi unes vacances i de llavors ençà s’hi està els estius i tot el temps que pot. “Està molt bé, l’illa. Encara trobes espais força grans on viure al marge de la pressió turística. A més, em permet fer l’aventura dels vins”. L’aventura és coneguda. El nom de 4Kilos que du el celler i el primer vi que van fer ve dels quatre milions de pessetes que Caballero i Grimalt van invertir per engegar l’empresa. “Era el 2006, un moment en què els vinaters feien unes inversions brutals. Nosaltres vam pensar que, si tens un bon raïm, saps fer vi i ho saps comunicar, que no calia cap dineral. Ens vam proposar fer-ho diferent, vam apostar pel callet, que és el raïm que tenim aquí, i també per canviar l’etiqueta cada any. Ens deien que estàvem bojos, que no ens reconeixerien. Avui ho fa tothom”. Els ha anat tan bé que podrien créixer tant com volguessin: “No és el que ens interessa. Com amb tot, es tracta de transmetre una filosofia de vida. I aquesta és la nostra”.

Sense guió

Caballero confessa: “De nano em van expulsar de totes les escoles. Mai no he acceptat fer les coses com es diu que s’han de fer. No t’ensenyen a pensar, et tallen la imaginació”. Quan fa cine, treballa sense guió, igual que quan cuina: “M’agrada cuinar. Jo m’agafo el llibre amb la recepta, la llegeixo i al cap de mig minut ja me l’he saltat”. Necessita fer coses diferents. “Sense obsessionar-m’hi, amb tranquil·litat, però cercant un camí diferent del que és tendència. Es tracta de ser sincer amb el que fas, ser tu mateix i mai una còpia de la resta del món. Quin sentit tindria?”, diu. Sergi Caballero té comprovat que és fent coses que surten coses: “Observant i jugant fort. De fet, quan jugues fort, sempre tens el precipici al davant. I és al caire del precipici on trobes les coses noves. És quan apareix la pregunta «I ara què farem?» Aquest moment és el que m’encanta, tot i que la puguis cagar. O t’arrisques o no fas res més que el que ja està fet”.