RCR Arquitectes: «'L'infinit dins d'un jonc' t'ajuda a valorar de què i com està fet el que ens transmetem»

BarcelonaLa circulació dels llibres a l'Antiguitat i la formació del cànon literari són dos temes que acompanyen la doctora en filologia clàssica i escriptora Irene Vallejo (Saragossa, 1979) durant tota la carrera acadèmica. Però li semblava que amb el material que tenia podia atraure un públic més ampli, així que ho va reescriure amb un to més literari i personal en un llibre del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars i que està conquerint el mercat anglosaxó, L'infinit dins d'un jonc (Siruela; publicat per Columna en traducció al català de Núria Parés Sellarès). Els arquitectes d'Olot Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, els RCR, guanyadors del premi Pritzker 2017, van quedar fascinats per "l'erudició planera" que fa servir Vallejo. "El títol no pot ser més encertat ni més evocador", subratllen els arquitectes.

L'infinit dins d'un jonc va ser un repte per a Vallejo, perquè va suposar el seu debut en el camp de l'assaig després d'haver publicat textos acadèmics, novel·les i llibres infantils. El llibre està dividit en dues parts corresponents a Grècia i a Roma. L'autora aborda fets com la creació de la gran biblioteca d’Alexandria, on va arribar a haver-hi uns 700.000 manuscrits, la revolució de l'alfabet i les biblioteques públiques romanes. També els primers llibreters, que van ser els venedors, i l'anonimat dels traductors i dels copistes dels manuscrits. Com que s'emportaven a casa les còpies dels manuscrits, van salvar obres que es van perdre amb l'incendi de la biblioteca d'Alexandria. Vallejo també es fixa en l'herència del món musulmà, gràcies al qual es va preservar el llegat hel·lenístic durant l’Edat Mitjana. "El llibre et fa viatjar entre papers, guerres i biblioteques i t'ajuda a valorar de què i com està fet el que ens transmetem", diuen els RCR.

Un aspecte que fa singular el llibre de Vallejo és que reivindica el paper de la dona en la transmissió de cultura. Com que l'escriptura estava reservada als homes, elles ho feien des de l'oralitat de les cançons i les narracions en veu alta.