Pol Guasch: «'El Gattopardo' és un tractat sobre el desig de ser eterns»

Barcelona"Si volem que tot segueixi com està, és necessari que tot canviï" és la frase més coneguda d'El Gattopardo (Proa, amb traducció de Pau Vidal), del sicilià Giuseppe Tomasi di Lampedusa (1896-1957), tot i que Pol Guasch es queda amb les reflexions sobre l'amor com "l'amor etern dura poc" o "l'amor... foc i flames durant un any i cendres durant trenta". El novel·lista i poeta tarragoní, premi Anagrama per Napalm al cor, recomana com a lectura estiuenca aquest clàssic que va ser adaptat al cinema per Luchino Visconti el 1963.

"Qui vulgui llegir una novel·la bellament escrita, afinadíssima i amb un ritme trepidant, la gaudirà", promet Guasch, que "feia temps que no llegia una novel·la tan ben travada, tan impol·luta, tan perfecta". "Però no és d'aquella perfecció que embafa, perquè tot el que enceta, els temes, els conflictes, són imperfectes, són precisament tot allò que fa que les relacions, els vincles, siguin impurs", afegeix.

Ell mateix ha triat aquesta novel·la per passar uns dies a Sicília. I és que llegir aquest llibre és "la millor manera d'entendre la Sicília (i la Itàlia) de finals del XIX, i també la d'avui dia", comenta Guasch, que la qualifica com "un retrat magnífic de com canvia el poder, de com els nous temps es fan lloc lentament, de com el poder antic ha d'assumir que el temps ho modifica tot i de com la història és un intercanvi constant de llegat entre els que arriben i els que se'n van".  

Som al 1860 i el príncep Fabrizio veu com el seu imperi s'enfonsa perquè Garibaldi ha posat en marxa la unificació italiana. "Hi ha amors, traïcions, balls, casaments... però, sobretot, l'ànim (o el desànim) de Fabrizio, que observa amb saviesa i malenconia resignada el món que s'acaba per a ell", explica l'escriptor. Però, per què llegir la història d'un aristòcrata en decadència del segle XIX? "Perquè Lampedusa fa un tractat de l'ambició –diu Guasch–, de l'enyor quan el món conegut canvia i desapareix, de la relació amb aquells que venen a ocupar el nostre lloc per fer-nos fora, de l'amor que se'n va i que mai no torna, del desig que tenim tots de deixar rastre, de no marxar, de ser, mentre puguem, eterns".