Jordi Basté recomana "una història collonuda" sobre un pare i un fill units pel cinema

BarcelonaLa família que mira pel·lícules unida es manté unida. Aquesta és una de les conclusions de la lectura de Cineclub, el llibre del canadenc David Gilmour que Empúries va publicar en català el 2009 amb traducció de Ferran Ràfols. "La història és collonuda, és una història real basada en la vida de l'autor", recorda el periodista Jordi Basté. Per al director d'El món a RAC1, fons i forma conflueixen admirablement en un llibre que "està molt bé, és molt divertit i és econòmic, perquè el pots trobar a bon preu en tapa tova".

Gilmour, novel·lista i crític de cinema, va haver d'entomar l'adolescència amarada d'indolència del seu fill Jesse. "El fill no volia ni estudiar ni treballar. I el pare li va dir: «Molt bé, no vols treballar; entesos, no vols estudiar, perfecte. Mira, per no treballar i no estudiar, i perquè no et droguis, cada setmana veurem tres pel·lícules tu i jo sense mòbils i sense res»", explica Basté. El sofà va esdevenir una zona de treva on pare i fill van anar construint una nova manera de relacionar-se, entendre's i comprendre's mitjançant el cinema. "A partir d'aquí es va crear un nexe d'unió. I tot això canvia la història del fill", confirma Basté.

Per acostar-se al fill i alhora educar entretenint, David Gilmour fa una tria de més d'un centenar de pel·lícules per veure plegats que inclou títols com Ciutadà Kane (Orson Wells, 1941), Cantant sota la pluja (Stanley Donen i Gene Kelly, 1952), Els 400 cops (François Truffaut, 1959), La dolce vita (Federico Fellini, 1960), Esmorzar amb diamants (Blake Edwards, 1961), La llavor del diable (Roman Polanski, 1968), Aguirre, la còlera de Déu (Werner Herzog, 1972), L'últim tango a París (Bernardo Bertolucci, 1972), L'exorcista (William Friedkin, 1973), La matança de Texas (Tobe Hooper, 1974), Annie Hall (Woody Allen, 1977), Ran (Akira Kurosawa, 1985), Blue velvet (David Lynch, 1986), Instint bàsic (Paul Verhoeven, 1992) i Pulp fiction (Quentin Tarantino, 1994), entre d'altres. És a dir, tota una educació sentimental i existencial.