Carmen Cabezas: "Llegeixo autores que m'agradaria conèixer"

BarcelonaLa secretària de Salut Pública, Carmen Cabezas, fa mig any que llegeix Agua y jabón (Anagrama, 2022), un dietari de Marta D. Riezu (Terrassa, 1979). Tot i que és incapaç de deixar un llibre a mitges, tampoc no s'afanya per acabar-los. "Se m'allarguen més del que voldria, perquè tinc poc temps. Però intento llegir unes planes abans d'anar a dormir, tornant a casa al metro o, de vegades, pujada a la bicicleta estàtica", diu. El llibre de l'escriptora terrassenca l'ha encaterinat perquè exalça l'elegància i la bellesa d'aquells objectes, persones o situacions que sovint es confonen amb banalitats o antigalles però que, amb el pas del temps, un s'adona que li han deixat empremta.

Des de personatges que sortien en programes de televisió antics fins a la manera com entra la llum per l'oculus del Panteó d'Agripa o el significat de paraules com perdó o memòria. "És un llibre molt personal que deixa entreveure que l'autora és interessant per ella mateixa i per la seva manera de pensar. I això és el que m'atreu: llegeixo autores que m'agradaria conèixer", afirma.

El títol del llibre és un tribut al fotògraf britànic Cecil Beaton, que definia l'elegància com a aigua i sabó, i la metge recomana aquest llibre a "persones curioses i amb ganes d'aprendre". "No és una novel·la, perquè a mi no em diuen gaire les novel·les. Prefereixo els llibres que tenen un enfocament molt íntim, però alhora global", assegura. De fet, diu, un dels seus llibres preferits és El quadern gris de Josep Pla, "el dietari per excel·lència".

Cabezas, per deformació professional, no pot evitar enaltir la dimensió saludable que té la lectura i que cal potenciar. "Beneficia la salut emocional, intel·lectual i cognitiva", assegura. I, per això, no s'està de recomanar un segon llibre, en aquest cas Cuina! O barbàrie (Ara Llibres), de la xef Maria Nicolau, perquè és un exemple de "font de salut".

"Amb una energia envejable i amb l'excusa de la cuina ens parla de cultura i salut", diu. I de comunió social: "Menjar ens apropa a la gent, ens dona l'oportunitat de seure amb ells i això és molt beneficiós. Però també ens fa mirar aquelles quotidianitats, com anar al mercat, d'una manera molt més artística. T'adones que aquell préssec que té una part una mica colpejada no sembla perfecte, però continua sent bo i bonic".